raulvado |
dimarts, 10 de juny de 2008 | 21:04h
Dues hores d’entreteniment continuu en el cine actual són d’agrair en aquests temps que corren. És cert que veient la pel·lícula tens la sensació de tornar deu o quinze anys enrere, però la sensació és gratificant.
El patró és idèntic a les anteriors tres entregues, calcat! Amb les mateixes intencions, amb els mateixos matisos, els mateixos canvis de guió, ... però, potser aquí rau la gràcia de tornar a veure l’Indiana en acció. Després de l'aparició de la dolenta, caricaturitzada evidentment, que segueix la dita “el fi no justifica en cap cas els mitjans”, l’historia flueix entre divertida i entretinguda amb lluites, fugides inversemblants, traïcions pel vil metall, viatges cap el present i fins i tot cap el futur amb uns bons canvis de guió.
La resolució final de la pel·lícula, insinuada durant tot el metratge, no deixa de ser bona i interessant. Però sense cap mena de dubte allò que diferencia una pel·lícula d’aventures i una d’Indiana Jones continua sent la insinuació de la banda sonora durant una fugida, lluita o una descoberta. Aquella musiqueta que aconsegueix posar-te els pèls de punta en la foscor de la sala de cine.
Per tot això, anar a veure l’Indiana Jones és, no només recomanable, sinó gratificant.
