M’estic preparant... començo una sèrie de posts que duraran un dia –o jo què se-. Tots són temes del Conflicte Armat del Tibet -ja ho se que acadèmicament no el puc anomenar així, però i què, això és el bloc, i pels qui estic estudiant no són ni científics ni acadèmics... o sigui que... escriuré com voldré perquè em quedi tot molt clar...-.
El boicot als Jocs Olímpics de la Xina... hi ha bàsicament dues coses que es diuen:
-
Boicotejar els jocs té l’objectiu de fer que el govern xinès canviï la seva política pel que fa a la Regió Autònoma del Tibet.
-
El Dalai Lama rebutja els jocs i les reivindicacions dels promotors són confuses i contradictòries.
El boicot als Jocs Olímpics de la Xina ha estat promocionat per dos col·lectius.
Un, els occidentals, que en realitat són ben pocs els que saben i coneixen bé la realitat tibetana (jo no m’hi incloc, entre els que ho coneixen, clar). En especial una ONG que fa molts anys que funciona i que es diu Free Tibet Campaign. Aquesta gent, s’han passat mitja vida dedicats a fer cartes al govern xinès i altres governs per pressionar la comunitat internacional (com les que fan els d’Amnistia i els de l’ACAT). Òbviament el col·lectiu de membres minoritari dins aquesta entitat són justament els tibetans. A més, són com petits grupuscles repartits per tot el món. Qualsevol que li interessi el tema del Tibet, se’n munta un al seu poble. Per tant, jo no en defensaré la fiavilitat (aneu al web i valoreu vosaltres mateixos... si heu aguantat a llegir fins aquí).
L’altre, el Congrés de les Joventuts Tibetanes. Ja fa molts anys que funciona (des de 1970 si no vaig malament). Això és un partit polític, tot i que ells el descriuen com un moviment global dels tibetans a l’exili, sense ideologia ni adscripció religiosa. De fet, aquests tibetans són els que històricament s’han discutit amb en Tenzin Gyatso (l’actual Dalai Lama), i són els únics (des de les milícies tibetanes que la CIA preparava al Nepal... també en parlaré, però després, que això és Guerra Freda) que han protagonitzat algun incipient atac violent -no diré terrorista, la paraula més suada i amb més poc sentit que hi ha avui. Això passava els 80s, quan els tibetans entrenats per la CIA al Nepal ja havien estat condemnats a mort i assassinats pel govern xinès. Com que el budisme no permet la violència, doncs els ha tocat enfrontar-se ideològicament a d’altres tibetans. Ells són un dels punts forts ideològics (que també n'hi ha d'econòmics...) que han acabat mobilitzant els avalots dins el Tibet d’aquests dies. Avui però, ja són uns quants els tibetans que afirmen que si el món no ajuda al Tibet, defensor de la no-violència, i si la no-violència els ha de portar a desaparèixer com a poble... tot demostra que només els queda un camí. Des del 1959 el debat tibetà ja es plantejava en aquests termes, per tant, potser no ens hauríem de sorprendre.
Des del meu punt de vista, les poques coses que hem pogut saber de dins el Tibet, que han passat aquests dies amb mobilitzacions violentes dels lames (no vull concretar més perquè encara no hi ha periodistes al Tibet, i el tema d’internet a la Xina ja sabem que cada any el denuncia Amnistia)... té a veure amb una comunitat internacional que saben que mai els ajudarà (si no, no haver donat uns jocs olímpics a un estat no-democràtic!) i que saben que mai els permetrà aplicar el dret a l’autodeterminació. Va home, que coses com que el Gordon Brown rebi el Dalai, i no ho faci a Downing Street, ja ho diuen tot... perquè rebria mai al Papa de Roma en aquell palauet on va rebre al Dalai? No li passaria mai pel cap... Però clar, aquest argument de rebre el Dalai com un líder religiós no serveix a la Xina, que va trucar a Downing Street i va deixar les coses molt clares (com quan va venir a Catalunya, el consolat xinès va fer alguna cosa semblant, i el president no el va rebre... i així anem!).
El
Dalai, va tenir un moment històric en que va prendre un
posicionament polític important (a la Guerra Freda, va
aprofitar el moment, clar) i ho pagarà tota la vida... tot i
que ara, l'únic que està aconseguit, cansat, vell i
sense massa esperances, és que el seu poble desaparegui...
Així
doncs, penseu el que vulgueu, però tant uns s'esperaven
l'intent de boicot, com els altres l'han promogut, com la Xina té
els tentacles més llargs de la història del control
polític (al nivell dels ianquis!)... tants anys de partit
comunista com a única estructura han fet molt mal...
Politòloga. No si, al final, aquest bloc encara servirà per alguna cosa útil, mal escrit, però útil!
I alguna altra cosa fiable sobre el Tibet: The Center for Research on Tibet
I el govern tibetà a l'exili, amb constitució inclosa: The Government of Tibet in Exile
