I no la guerra, però de debò. No només per quedar bé. Avorriu amb totes les vostres forces i denuncieu amb veu alta i clara qualsevol forma o projecte d’enfrontament entre els humans, encara que algú provi d’enganyar-vos amb la fal·làcia que els exèrcits avui dia compleixen missions de Pau. Quines penques! I quina Pau?, si a més a més de soldats s’envien a altres països els millors canons, els més mortífers explosius i un material pesant que, pel que es veu no fa gens el pes en la consciència dels ministeris de Defensa ni als alts comanaments de l’exèrcit. Estimeu-vos molt, aprofiteu la tarda del diumenge per...
Definitivament la Humanitat, parauleta que hauria de tenir alguna cosa a veure amb l’estimació per als humans, ha perdut els papers i s’ha estupiditzat a marxes forçades. Si no fos així, a uns fatxendes que atraquessin al port de Barcelona amb un vaixell carregat de bombes i d’un exhuberant canó per projectar-les, els haurien de tancar immediatament per atemptar contra altres vides o senzillament per fer lleig i ser motiu de molt mala influència per als més petits de cada casa. Sí, sí. Fora conyes! El canó on amb orgull es fotografiaven aquelles persones des del port de Barcelona és capaç de matar en dècimes de segon, de segar la vida a milers de persones, d’ensorrar les esperances de moltes poblacions, de deixar orfes molts nens i vidues moltes dones, d’escampar el terror entre la gent, de sembrar l’odi perquè rebroti durant unes quantes generacions, i d’engegar en orris tots els projectes d’un país, d’una ciutat, d’un poble i de les persones que hi podrien viure tranquil·lament, i tot i així, en lloc de mirar-lo des de la ràbia més absoluta amb el record de totes les nefastes i maleïdes guerres que ens han precedit, i en lloc de denunciar la seva presència en una ciutat que a vegades es ven com a conciliadora i pacífica, la gent s’hi retrata i a la imatge queda gravada la seva cara somrient però també la seva inconsciència i estupidesa.
Com diria aquell que va perdre el pare de ben petit per culpa d’una guerra absurda, també un germà -del qual mai més no se’n va saber res- i va haver de viure una infantesa tenyida de sofriment i de privacions durant una postguerra asfixiant… no n’aprendrem mai!
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=487458&idseccio_PK=1007&h
La teva proposta de lluita és molt bonica. Si fóssim capaços de fer-ho! I fer-ho extensiu a la resta d'espècies que habiten el planeta. Avancem pel camí equivocat, però el canvi encara és possible perquè l'amor, com l'odi, es propaga fàcilment, però té més força!!
Salut, petons i abraçades...