Ha estat una decisió dificil (Porto dies capficat) però cal comprendre que tot, d'una manera o altra, acaba. Demà finalitzaré una relació que ha durat més de vuit anys.
Podria dir que reconec que aquesta relació va començar amb molta il·lusió per totes dues parts. I que durant molt de temps va anar bé (No haguessim durat tant si no) però que fa temps que si hi continuem és per pura rutina, per apalancament i una mica per por al canvi. Ara no és més que un cul-de-sac.
Necessito canviar. Un canvi que em faci sentir-me valorat. I com ja he encetat una nova prometedora relació molt engrescadora val més que la formalitzi el més aviat posible. No iniciaria una nova relació només pels diners que rebria pels meus serveis, però també és un tema a tenir en compte.
Jo ho vaig fer fa poques setmanes i, tot i que els primers temps són durs per la diferència en el tipus de feina, estic molt content. Qui no arrisca, no pisca! I, qui no belluga fitxa, es queda al mateix lloc i la partida pot quedar en taules;-) O sigui, que endavant!
josepselva |
divendres, 13 de juny de 2008 | 19:41h
I ho dic sense cap element objectiu per valorar-ho, però per experiència pròpia et diré que sempre cal renovar els aires de la feina. Jo ho he fet bastants cops, i com que no em puc acomiadar a mi mateix ho faig ficant-me en nous merders dins el sector que conec. Ara, a més del que ja feia, des de fa un parell d'anys estic amb les energies renovables. Sempre calen noves il·lusions i nous objectius perquè allò a que dediquem mes hores de la nostra vida no esdevingui una maledicció bíblica, com veig que passa a la majoria de la gent. Enhorabona!
Finalment m'he decidit!
salut!
Enhorabona!
Tens raó. Tal com diu la dita: Rovellar-se és morir...o alguna cosa així.
Mercès