El pitjor cafè del món el fan al costat de la meva feina. Jo sóc cafeter, i m'agrada especialment el del matí -sóc dels que comença a ser persona quan es pren el primer cafè-. Tinc tendència a fer-lo al bar, ni tan sols la darrera secta entorn el cafè -el Nespresso- ha aconseguit que eviti visitar els cafès opotunaments localitzats en algun bar. El canvi relativament recent de feina m'ha portat però a canviar hàbits entorn on fer el cafè. A la feina hi ha una màquina d'aquelles que fan una aigua bruta que és sucedani d'aquesta beguda però que en més d'una ocasió et pot salvar -a part de la seva magnifica funció reguladora, per no dir laxant-. Bé, tot això venia per explicar com és el pitjor cafè del món. Potser s'hauria d'ambientar en el bar gegantí típic de polígon industrial. Ple de treballadors que van a esmorzar amb cambrera forània que li demanes un cafè en català i ella et fa el favor de traduïr-t'ho al castellà, per si no hi sabies:
-Un cafè, si us plau.
-Un café solo.
Per finalment posar-te una aigua recremada i fosca que et crema la llengua perquè és aigual bullida i enfosquida. He pres la decisió de no tornar-hi i seguir apostant per la màquina. Mentre no aprenguin a fer cafè no tornarem a entrar al bar on tenen el dubtós honor de fer el pitjor cafè del món.
Per altra banda, vaig fer amistat amb un italià que tenia la capacitat de fer que les teves glàndules salivals s'estimulessin només de sentir com explicava els passos per tenir un bon cafè. Cuidar el cafè i conservar-lo de manera indicada, no moldre'l fins pocs segons abans de fer-lo -m'explicava que el cafè agafa tot el què hi ha a l'ambient i per això un cafè al costat del mar pot ser salat, no per l'aigua sinó perquè està en contacte amb l'ambient marí molt abans de l'hora de preparar-lo--. Tenir una cafetera neta i ben cuidada i finalment, que la taça estigui prou ben tractada. També em va explicar que la taça ha d'estar cap per amunt a sobre la cafetera -perquè el cafè estigui prou calent, però un no s'escaldi els llavis-. Res, detalls, però quina diferència entre un dels millors cafès que mai he pres i aigua escaldada i bruta que et plantegen que és millor agafar l'euro i tirar-lo a terra.
Per altra banda, vaig fer amistat amb un italià que tenia la capacitat de fer que les teves glàndules salivals s'estimulessin només de sentir com explicava els passos per tenir un bon cafè. Cuidar el cafè i conservar-lo de manera indicada, no moldre'l fins pocs segons abans de fer-lo -m'explicava que el cafè agafa tot el què hi ha a l'ambient i per això un cafè al costat del mar pot ser salat, no per l'aigua sinó perquè està en contacte amb l'ambient marí molt abans de l'hora de preparar-lo--. Tenir una cafetera neta i ben cuidada i finalment, que la taça estigui prou ben tractada. També em va explicar que la taça ha d'estar cap per amunt a sobre la cafetera -perquè el cafè estigui prou calent, però un no s'escaldi els llavis-. Res, detalls, però quina diferència entre un dels millors cafès que mai he pres i aigua escaldada i bruta que et plantegen que és millor agafar l'euro i tirar-lo a terra.
