Normalment, en l’àmbit polític, l’oposició sol donar 100 dies de gràcia a l’equip de govern.
Jo, com a exregidor de l’ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, els n’he donat 365. Més que de sobres per excusar-se en el rodatge d’un nou equip de govern, tot i que dels quatre membres de CiU que el formen, tres ja tenien experiència en les tasques municipals.
Durant quatre anys (2003-2007) vaig ser regidor d’Obres i Serveis, esports i ... gairebé podria dir que formava part de la brigada, ajudant físicament a l’agutzil o a qui fos.
És per tot això que no suporto la desídia i m’adono que, altra vegada, torna a decaure l’estat del nostre poble com en els quatre darrers anys (1999-2003) en que governava CiU.
I encara sort, que la iniciativa i l’abnegació de l’agutzil, salven moltes vegades la papereta d’aquest ajuntament on comença d’imperar la desídia i el desgovern.
I perquè vegin que no parlo envà els posaré només alguns exemples que havien estat competència meves. No em ficaré, tot i que me n’adono, en d’altres fets que estan frenant de forma perillosa l’embranzida que el nostre poble va agafar duran la darrera legislatura.
- Al poble hi ha molts fanals avariats des de fa molt i molt temps, alguns fent intermitència i d’altres totalment a les fosques, concretament al passeig del Lluçanès, davant el nº 15, fa més de 3 mesos que el fanal no crema i el del costat que tant aviat funciona com no.
- Els carrers Pare Gallifa i Sant Roc s’han estat 3 o 4 dies totalment a les fosques. No hi havia ni un fanal que cremés, ni un! No deu pas ser per estalvi energètic. Si fos això encara ho entendria.
- En canvi els llums de Nadal van estar penjats al carrer fins quasi Pasqua.
- De les fonts que hi ha dins el poble n’hi ha més que no ragen que no que funcionen. Això que ja no tenim sequera.
- Jo sempre havia tingut cura de tenir el cementiri en perfectes condicions i, sobretot, donava ordres i fins i tot ajudava, cada vegada que hi havia un enterrament, de que estigués en perfecte estat. El dia de l’enterrament del meu pare vaig veure com estava. Feia pena. Les flors mortes i l’herba feia un pam. Al cap d’una setmana hi vaig tornar i ningú hi havia tocat res. L’herba feia dos pams, de flor no se’n veia cap ni una.
- Els que transiteu pels nous carrers Salvador Espriu i Font de la Presa podreu veure com estan els solars no edificats. Plens de d’un herbassegar que amaga tota mena de restes de materials sobrants de la construcció de les cases. Trossos de totxanes i rajoles, palets mig desballestats, trossos de ferros, una grua desmuntada... Vaja, que tot sembla posat expressament perquè la canalla, que volta per aquells indrets a prop del parc, els sigui fàcil de prendre mal. No és estrany que el regidor d’obres no obligui al constructor a fer-hi una tanca? Perquè deu ser?
Enric Cruells i Codina
Exregidor i membre del PMi
