Abandonada entremig dels ametllers hi ha una vella perera de peres de Sant Joan. Com que normalment a Valls no es va a les masies fins passada la festa major de Sant Joan, aquestes peres eren la festa major dels ocells, sobretot aquests últims anys de sequera. Casualment, l’altre dia mentre ensulfatava quatre arbres vaig pensar en la pobre perera. La meva sorpresa va ser que estava plena de peres i moltes ja madures, no sé si pel canvi climàtic però avançades un parell de setmanes a San Joan.
Segurament els ocells aquest any, amb les pluges, han trobat altres alternatives i he pogut recollir un bon nombre de peres, que només amb una mica d’aigua de l’aixeta fan de molt bon menjar i no tenen l’inconvenient d’haver-les de pelar. Als que no som de l’ofici de pagès ens passa tot sovint, sempre ens falla alguna cosa, molts cops per la naturalesa, com als pagesos de debò, però la major part dels cops per la manca d’atenció i de destresa, per això estic content quan, com aquest cop, et trobes amb aquesta agradable sorpresa. (continua...)
Si teniu una perera de Sant Joan, afanyeu-vos a recollir les peres abans que no es tornin lloques.
