Joseph Cotten odia el món actual -el considera una cort de porcs- i per això no té cap escrúpol en matar viudes adinerades. La seva germana, la mare de Teresa Wright, no és tan diferent d’ell. En la seqüència més esfereïdora del film la dona, que semblava prou feliç, delata com enyora el món d’abans, un món perfecte on vivia amb el seu adorat germà: "després et cases, passes a ser l’esposa d’algú i arribes a oblidar qui eres", afirma, i la pantalla es fon a negre. És devastador. Hitchcock era capaç d’arribar a l’ànima d’un personatge d’una manera brutal. La pel·lícula és un clàssic, i ofereix tot un recital interpretatiu tant de Joseph Cotten com, especialment, de Teresa Wright, la joveneta nordamericana per excel·lència dels primers anys 40. Era una actriu formidable, sensible i intel·ligent. Aquí interpreta la neboda Charlie, que admira el seu oncle -que també es diu Charlie-, però que aviat observa en ell comportaments estranys i opinions molt cíniques, més endavant comença a sospitar i, finalment, té la certesa absoluta de l’espantosa veritat. És una meravella contemplar el canvi gradual de la mirada de Teresa Wright al llarg de la pel·lícula, des de la més pura alegria juvenil a l’amarga decepció final. Com sabia captar les mirades Hitchcock! Com a única nota negativa, hi ha les converses entre el pare i el veí, que tenen com a hobby elucubrar sobre la millor manera de matar algú; en aquesta nova visió, aquest gag repetit m’ha semblat un pèl forçat.
