Vols dir que cal, després de vint-i-cinc anys d'Estatut i amb una Llei de Normalització Lingüística que en té vint-i-dos, posar en marxa una nova campanya pel foment de l'ús del català? O pitjor: vols dir que serveix de res? No és cap doi pensar que si, després de tants anys, encara calen aquestes iniciatives, potser és que no hi ha res a fer; o que s'ha fet molt malament fins ara, i no tenim motius per pensar que, de sobte, comencin a fer-ho millor. Vull deixar clar que tampoc no em molesta gaire l'existència de la campanya: un cossiol de jardí, un menú degustació de disseny, un animaló de companyia, tot i ser del tot inútils, poden fer una planta ben galdosa. El que passa és que si parlam de la supervivència de la llengua que ens és pròpia, que dóna sentit a la nostra mateixa existència com a poble, potser ens ho hauríem de prendre més seriosament, i deixar-nos de jocs de paraules i bones intencions.
Aquesta història d'Ara és la teva. Parla en català, que ha estat presentada com a "campanya innovadora" es vol concretar -el verb no és meu, el fa servir la propaganda oficial- en quatre línies principals que, no sé com dir-ho, en tenc les orelles florides de tant sentir-les: "prestigiar l'ús de la llengua catalana; aconseguir la conscienciació dels parlants autòctons; cercar la implicació lingüística dels al·lòctons (aquesta paraulota, fins avui reduïda a l'àmbit de la geologia i l'ecologia, és la gran troballa de la campanya) en aquest objectiu i presentar la llengua catalana com l'element de relació natural entre al·lòctons i autòctons que possibilita la integració i la cohesio socials". Abans de fer un fart de riure, per favor, seguiu llegint.Gràcies.
Quins són els elements, "innovadors" per suposat, que es volen fer servir per assolir els objectius (?) esmentats: doncs, tretze mil camisetes, tres mil gorres per a infants, quinze mil adhesius, a més d'altres trenta mil fullets informatius adreçats específicament al sector de la restauració: Ara és la teva. Atén en català. Bon profit.
Tot aquest màrqueting d'andròmines tendria potser algun sentit si parlàssim de un idioma oficial. Però no és el cas del català a les Illes Balears, i convé que ens afiquem aquesta realitat en el cap: quina casta de cooficialitat és la que atribueix al ciutadà el dret d'usar però també el deure de conèixer un dels idiomes, i a l'altre només un dret d'ús que no té la corresponent obligació de que t'entenguin quan el fas servir.
Jo trobo que les nostres digníssimes autoritats, els innombrables responsables de política lingüística, haurien de canviar de política i entendre que amb bones maneres, amb campanyes de sensibilització no anam enlloc si els subjectes del missatge no perceben ni la necessitat ni els avantatges de fer servir el català com a idioma normal i preferent.
Quin sentit té ara treure una campanya demanant als restauradors que atenguin en català, si ja hi ha una llei de comerç que obliga a la retolació en, com a mínim, aquest idioma; que preveu que qualsevol establiment de més de tres empleats de cara al públic ha de poder atendre'l en català. Això és la llei; la meva experiència personal, sense anar més lluny, em diu que això s'incompleix sistemàticament.
Potser, i si tanmateix són incapaços de fer complir les lleis amb mesures si cal dràstiques, podrien invertir els diners de les campanyes en donar incentius econòmics a tota aquesta gent que només entén de guanys econòmics. Potser si el català els sortís a compte, canviarien de cantet.
I sobre el darrer paràgraf del teu escrit, no sé ara, però en d'altres legislatures n'hi havia que ho feien a això de retolar en català per aprofitar-se de la subvenció. Així, el rètol els sortia un 40 % més barat. I quan algú de les seves idees (tu ja deus imaginar-te quines idees són) els titllaven de catalanistes, de seguida deien, sense despentinar-se gens, que ho havien fet perquè el rètol els sortís de franc, però que en realitat no tenien aquest enclí.
Res vull saber Josep de tot això, no em vull fer més mala sang, ja m'ha bastat. Jo fa més de trenta anys que escric en català com tu saps molt bé, i pots comptar que els doblers em surten pel portal.
Na Maria Aurèlia Campany quan aterrava per devers Manresa en d'estiu, solia predicar que un poble que no reconeix la seva gent no val res. Tenia més raó que una santa. No ho creus així, també tu?
Supòs que és un bon senyal que hagis escrit: vol dir que has ben reviscolat. Per fer un escrit com aquest han de tenir bona salut.
L'HIDROAVIÓ AAGAFOCS