En aquest espai hi podreu llegir,
ordenades cronològicament i
classificades per tema, reflexions
breus de Josep-Maria Terricabras
sobre qüestions d'actualitat.
El Matarranya és una comarca situada al sud de la franja catalanòfona de l'Aragó, fronterera amb Catalunya -la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià-, el País Valencià -els Ports i el Baix Maestrat- i el Baix Aragó.
Els seus dos rius principals són el Guadalop a ponent i el Matarranya al centre, ambdós afiuents de l'Ebre.
Portem mesos i mesos parlant d'aquest assumpte i no hi ha manera d'avançar. Políticament a Espanya no li interessa obrir la caixa i mostrar les comptes.
La tant demanada per Catalunya, revissió del sistema de finançament de les autonomies no arriva mai. I el temps s'esgota si fan cas del que diu una nova llei orgànica i el propi Estatut de Catalunya. Cal fixar un nou model que doni equilibri al que algunes comunitats aporten i el que surten beneficiats d'altres. El tant esmentat sistema de solidaritat no funciona ja que ha estat creat sense cap mena de criteri d'igualtat. De fet, de tots es conegut, que hi han comunitats que històricament son les més beneficiades d'aquest repartiment, com ara Extremadura i Andalusia i d'altres, com Catalunya i Madrid, son les que més aporten. I també queda clar que comunitats com Euskadi i Navarra, amb uns privilegis que venen del segle XIX i reconegut a la Constitució del 78, gairebé no aporten res i tenen endegat un veritable autofinançament del seus recursos.
Donc be, perquè de forma sistemàtica, cada cop que Catalunya reclama una revisió de les balances fiscals, hi ha endarreriment?. Ara diu que pel proper mes de juliol ho faran públic. I és que, políticament, no interessa als socialistes espanyols fer enfadar a comunitats de les que "viuen". Catalunya és una?. No. Els socialistes catalans mai han estat un problema per a Espanya. El grup polític català sempre s'ha mostrat com un grup a servei del que mana a Espanya. Amb un Ministeri d'Indústria o de Defensa ja tenen prou ja que el seu veritable esperit i la seva veritable aspiració és sortir a les fotografies de la premsa de Madrid.
S'esgota el temps i seguim a l'espera. Tant és així que el propi president d'Extremadura ha dit que la publicació de les balances fiscals vulnera l'esperit constitucional, tot dient que els impostos els paguen les persones i no pas el territori. D'aquí ve aquella frase franquista de: "Espanya és una i no cincuenta y una". El que aquest senyor no sap, és que el xollo de ser europeu s'esgota i que moltes inversions que han sortit del Fons de Cooperació Europeu s'acaba i que altres païssos demanen el torn. Fins ara, comunitats com l'extremenya, també han tingut el benefici d'altres païssos com Alemanya. Arriben Polònia, Turquia i d'altres.
No s'ha de confiar gaire en la publicació de les balances fiscals. Les faran d'una manera tal que es demostrarà que la comunitat més solidària és Madrid.
No heu vist la quantitat de vegades que, pensant-nos haver fet una compra a Barcelona, el rebut és domicialita a Madrid? Doncs això és IVA pagat a Madrid! Aquest és un afctor.
L'altre factor és el gran volum de despesa "no territorialitzable" (sous de funcionaris, grans museus "de ámbito nacional" però radicats a Madrid, terminals com la de Barajas...) És clar: si els imputen més tributació de la que tocaria i menys inversions - o despeses corrents - de les reals, ja tenim servit el dèficit de Madrid.
No pateixis, que si les publiquen ja s'espavilaran per fer anar l'aigua al seu molí. Dirant mesos i mesos anirem discutint si estan ben calculades o no, i al final es demostrarà que, un cop més, Catalunya mira de justificar-se amb arguments en comptes de donar un cop de puny sobre la taula.
Portem mesos i mesos parlant d'aquest assumpte i no hi ha manera d'avançar. Políticament a Espanya no li interessa obrir la caixa i mostrar les comptes.
No heu vist la quantitat de vegades que, pensant-nos haver fet una compra a Barcelona, el rebut és domicialita a Madrid? Doncs això és IVA pagat a Madrid! Aquest és un afctor.
L'altre factor és el gran volum de despesa "no territorialitzable" (sous de funcionaris, grans museus "de ámbito nacional" però radicats a Madrid, terminals com la de Barajas...) És clar: si els imputen més tributació de la que tocaria i menys inversions - o despeses corrents - de les reals, ja tenim servit el dèficit de Madrid.
No pateixis, que si les publiquen ja s'espavilaran per fer anar l'aigua al seu molí. Dirant mesos i mesos anirem discutint si estan ben calculades o no, i al final es demostrarà que, un cop més, Catalunya mira de justificar-se amb arguments en comptes de donar un cop de puny sobre la taula.