Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus, 19/30. Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat. Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org
La figura, una carcassa zoomòrfica portada per dues persones que representa un lleó coronat, no compta amb cap mena de referència històrica a la nostra ciutat.
Està inspirat en els que apareixen en les iconografies antigues de les processons urbanes del Corpus, com les de Barcelona i València.
El lleó ha estat una de las figures més emprades com a representació iconogràfica del poder. La primera referència coneguda de la sortida d'un lleó com a bèstia festiva és de Barcelona, del 1424. Tot i que la tradició cristiana el vincula a sant Marc, fins al segle XVII el trobem sovint acompanyat d'homes salvatges. A Barcelona va sortir fins al segle XIX.
Altres poblacions que tenen lleons als seguicis festius en l'actualitat són Barcelona o Tarragona. També hi ha lleons a Gavà, de foc, i a Caldes de Montbui, en referència a una coneguda font de la població.
El Lleó es va presentar amb motiu de les festes del centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Misericòrdia, el 18 de setembre de 2004 i, des del 2005, forma part del seguici de la festa major de Sant Pere. (segueix...)
La figura es portada per dues persones, està coronat i porta una manta de color grana amb l’escut de la ciutat.
La peça és obra de l'escultor reusenc Manel Llauradó. El porta l'associació cultural Sant Miquel.
L'acompanyament musical és a càrrec d'un conjunt instrumental de vent, gralles i percussió. Compta amb tonades de marxa i ball, obra de Daniel Carbonell.
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
.png)
.png)
