Ahir dissabte, al Centre Cultural La Farinera del Clot, de Barcelona, la companyia teatral Kala.Mar.S.A. va estrenar l’obra Roberto Zucco. I ho va fer de manera magistral des de diferents punts de vista. Per una agosarada posada en escena que seguí en tot moment el ritme trepidant d’aquesta obra dramàtica, per una interpretació superba per part de la gran majoria de joves actors i actrius que van donar vida als diferents personatges, situats tots plegats a l’extrem de l’existència. I també pel to dramàtic que tots plegats saberen imprimir des del primer moment i que van deixar que anés creixent a mesura que s’esdevenia la trama i que els espectadors (la sala, sota el sostre d’aquell centre cultural, i per tant a uns quants metres de la realitat del carrer, era ben plena).
Em va agradar assistir-hi, sí. Com ja vaig comentar en el post anterior, perquè conec alguns dels actors d’aquesta ja consolidada companyia teatral des que interpretaren textos propis a la biblioteca de Capellades. Però em va agradar sobretot perquè de cadascun vaig anar descobrint una dimensió interpretativa realment singular.
A Roberto Zucco, una obra que es mou en tot moment dins l’extrem antisocial d’aquell que es va apartant de la comprensió dels altres a base de crims comesos contra els que l’envolten i que adopta el nom del protagonista principal, no hi ha cap piràmide interpretativa que estigui al servei del protagonista, que dóna nom al muntatge. No. L’actor que encarna el marginat del comú va realitzar una interpretació sublim, que va anar pujant d’intensitat de manera lloable al mateix ritme en què es produeix una evident catarsi amb el públic. Cal felicitar-lo, doncs, per la rellevança del seu paper i per tot el que comunica a través del personatge. Hi ha moments d'una intensitat teatral realment sorprenent.
Però us ben asseguro que, a part de l’excel·lent interpretació de l’Àlex Mash –el personatge que el 10 de novembre passat va perdre un ull al meu poble-, ahir a la nit, a tocar de la plaça de les Glòries, entre els Encants Vells i la nova torre Agbar, la companyia Kala.Mar.S.A., que dirigeix Joan Maria Segura, va demostrar sobradament que és un grup coral ple d’excel·lents actors i actrius que segur que ens regalaran futures emocions teatrals d’aquelles tan exquisides. I és que la posada en escena col·lectiva de Roberto Zucco també va ser excel·lent a través de les diferents interpretacions d’una actors que tripliquen i quatripliquen les seves identitats dalt l’escenari. Des de la parella de policies que reben els espectadors des d’un bon començament, passant per tots els personatges secundaris que sobresurten en diferents moments de l’obra (la mare de Roberto Zucco, els germans i germanes d’altres personatges, les prostitutes, la mare d’un adolescent que s’avorreixen en parcs públics –quina meravella de personatge i d’interpretació!-, i també –i sobretot- les interpretacions d’un David Serrano –un tot terreny del nostre país que dalt l’escenari es transvesteix de manera ben peculiar i que demostra unes habilitats interpretatives incomptables- fins a una Marta Carnicé que durant l’obra adopta una força interpretativa cada vegada més intensa i commovedora i que també demostra que sap moure’s a la perfecció en diferents registres teatrals. Una meravella, vaja.
A l’hora de subratllar aquest calidoscopi d’actors i d’acrius que no paren de brillar en escena només cal fixar-se en un detall. En el programa de mà que ens repartiren al Centre Cultural de La Farinera, els actors i les actrius hi apareixen formant un tot, barrejats independentment del seu protagonisme a l’obra i sense aquella mena d’absurds rànquings d’importància que trobem en els programes de mà de la majoria d’estrenes teatrals del país.
Per la seva part la posada en escena –amb uns canvis immediats de situacions i una escenografia minimalista i alhora ben significativa-, també contribueix a imprimir a l’obra un ritme trepidant, innovador, amb uns intervals musicals que es projecten de manera ben expressiva i contundent.
En fi, una meravella d’escenificació que us recomano d’alló més, sobretot perquè…
Perquè podreu arribar a les mateixes conclusions que jo gràcies a la mestria teatral de la Teresa Carreras, l’Olga Casanovas, la Natàlia Domènech, l’Àlex Mash, la Marta Lladó, el Valentí Ponsa, el David Serrano, la Marta Carnicé, la Beatriz Simón i el Francesc Valls.
Felicitats a tots i a totes per aquesta nova estrena i així que engegueu gira comuniqueu-m'ho, que ho faré saber als meus lectors i lectores...
Des d'aquí fel-licito a tots els actors i actrius què hi van participar. Gràcies nois, perque ens veu fer passar molt bona estona!
Felicitats en especial al noi protagonista, que feia de Zucco, perque en més d'un cop em va fer saltar de la cadira.
Moltes gràcies per la teva crítica i per les teves paraules. S´agraeix la valoració rebuda !!!
A veure si amb una mica de sort podem repetir-la algun cop més :)
Una abraçada.
Àlex.
Moltes gràcies per venir, per ser tan generosos en paraules i per ser els nostres amics! Sou un regal!
DE moment només ho hem fet una vegada, però, si tenim l'oportunitat, ens encantaria ensenyar aquesta tragicomedia allí on pugui interessar!
Petons molts!
David
Fa anys vaig veure la versió del Teatre Lliure i em va impressionar la manera com Koltès reprèn la tragèdia clàssica i la fa plenament contemporània.
Salutacions cordials.