Bibiana Aído, la ministra del Ministeri d'Igualtat, va fer la seva primera aparició al Congrés i, just al primer minut i amb la porteria buida, va xutar al pal, demostrant quina mena de personatge ha triat Zapatero per afavorir les polítiques d'igualtat. Una ignorant del llenguatge, de la lingüística, i del fet que la llengua, per sort, no segueix modes ni ideologies.
En els darrers anys, hem assistit a una concreció del gènere en el llenguatge per assegurar un equilibri presencial de les dues formes del substantiu, i ens hem cregut que el masculí genèric era volgudament discriminatori, quan mai no ho ha estat. Fins a cert punt però, canviar l'APA, associació de pares, per l'AMPA, associació de mares i pares, tenia un sentit d'alerta i era justificable. Però passar d'aquestes alertes a la generalització del llenguatge ideològicament sexista em sembla un abús que juga en contra de l'objectiu perseguit.
Quantes dones d'aquest país estan cansades del pensament únic que les consagra a compartir una visió tronada, gairebé cursi, del valor de la igualtat ? Moltes. Perquè les dones i els homes no som iguals, però podem fer les mateixes coses. Perquè la batalla de la igualtat de gèneres està en gran part guanyada, i són moltes les dones que governen sobre empreses, administracions i col·lectius. I tantes d'altres investiguen, recepten, calculen o interpreten, gràcies a la seva capacitat de sacrifici. Per a totes elles, escoltar la paraula "miembra" hauria de ser un insult a la seva capacitat, a la intel·ligència i l'esforç que han fet per tal que ningú no vetlli per elles, més i quan qui pretén fer-ho s'exposa al ridícul, com Bibiana Aído.
La igualtat, els drets genèrics, es guanyen, no es regalen. I les desigualtats es combaten sense manipular el llenguatge.
En els darrers anys, hem pogut comprovar quant diferents som malgrat la igualtat. Hem tingut ministres talossos i ministres molt qualificats. I el mateix ha passat amb les ministres, fet indicatiu que el sexe no determina res en sí mateix.
Per últim. Desitjo que la ministra faci alguna cosa més que jocs estrambòtics de paraules. Per exemple, en referència a una anècdota viscuda fa poc amb nenes gitanes de dotze i tretze anys les quals, quan els vaig preguntar què volien estudiar i si volien treballar, van ser contundents en la resposta: "casarme y vivir de mi marido".
Queda molta feina per fer, i és tant important, que no podem treure-li crèdit jugant només amb les paraules.
En todo caso, la miembra es ella, ¿quizas de los mundos de yupi? Saludos cordiales.
El sexe no té res a veure amb el gènere masculí o femení de les llengües en general.
Els núvols són mascles?, el gènere és masculí en català però femení en castellà. El vent? el front?
Els cargols són masculins? poden ser masculins, femenins i fins i tot hermafrodites.
Les formigues poden ser mascles, femelles però el genere gramatical és femení.
La ministrA demostra una formació deficient, que em fa desconfiar de les seves capacitats gestores. De tota manera, després podria ser ministrA de sanitat, o de foment.
Està bien que los franceses al pan le llamen pain,
tambien esta bien que los franceses al vino le llamen vin.
però al queso, al queso que se ve tan claramente que és queso, le llamen fromage això es una barbaritat.