emigdi |
campredó |
diumenge, 15 de juny de 2008 | 16:30h
Les tradicionals sessions de ball de gramola que durant els anys 1940-50 se celebraven al recinte del Ball Machí ens serveixen com a base fonamental per entendre com es divertia la joventut campredonenca ara fa 50 anys. El Carnestoltes campredonenc va esdevinenir molt popular arreu de la comarca, donat el permís especial de què gaudia el nostre poble per poder celebrar-lo. Molt emotives també eren les revetlles que s'organitzaven per les festivitats de La Candelera, Sant Antoni i Sant Pere, que suposaven el veritable preludi de la Festa Major, la gran festa col·lectiva que aplegava tothom. Els primers apunts musicals locals se situen dintre de la tradició que marca la Jota ebrenca, que ha disposat de cantadors tan emblemàtics com el Canalero, el Noro i el Teixidó, acompanyats habitualment per una rondalla. Creiem d'interès el testimoni que donà a la revista Soldevila Josep Prats (nascut el 1914): "A la meua joventut ens divertíem. Tenia un amic que es deia Lo Conno, que tenia un gramòfon. Ens reuníem en una taverna a Soldevila i jo portava discs del cinema Machí. Més avant vaig tenir un aparell de ràdio i fèiem ball de nit amb les noies. A la ràdio agafàvem emissores estrangeres, i a ballar... També anàvem amb un acordió, tipus xaranga, a tocar a Mianes, i passàvem amb la barca de Suron. Alli a fer ball i funt-li!". In ille tempore, una colla de campredonencs formaren una rondalla amb instruments diversos: Joan Arrugat (el guitarró), Enric Climent (la mandúrria) i ¡ Josep Príncep (la guitarra). El cant també despertava una gran passió entre la ciutadania. Ben segur que formaríem una llarga llista amb el nom de tots aquells que gosaven composar uns versos i dotar-los de musicalitat. La generació que vàrem nàixer als any seixanta recordem amb nostàlgia la veu dels iaios, que han gravat en la nostra ment tonades com: "Maria acotxa la rama,/ que jo te la colliré,/ una pera i una massana/ i una flor de taronger/; Ma mare m'envia a estudi/ amb lo llibre sense tapes/ i a la primera lliçó,/ alça Maria que em tapes/. Aquest era el cas del meu iaio, Daniel Subirats Cortiella, que tenia l'afició de cantar als bars i animava la clientela. Manel Bartolomé i Ricard Mulet són altres veterans aficionats al cant.
Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Les tradicionals sessions de ball de gramola que durant els anys 1940-50 se celebraven al recinte del Ball Machí ens serveixen com a base fonamental per entendre com es divertia la joventut campredonenca ara fa 50 anys. El Carnestoltes campredonenc va esdevinenir molt popular arreu de la comarca, donat el permís especial de què gaudia el nostre poble per poder celebrar-lo. Molt emotives també eren les revetlles que s'organitzaven per les festivitats de La Candelera, Sant Antoni i Sant Pere, que suposaven el veritable preludi de la Festa Major, la gran festa col·lectiva que aplegava tothom. Els primers apunts musicals locals se situen dintre de la tradició que marca la Jota ebrenca, que ha disposat de cantadors tan emblemàtics com el Canalero, el Noro i el Teixidó, acompanyats habitualment per una rondalla. Creiem d'interès el testimoni que donà a la revista Soldevila Josep Prats (nascut el 1914): "A la meua joventut ens divertíem. Tenia un amic que es deia Lo Conno, que tenia un gramòfon. Ens reuníem en una taverna a Soldevila i jo portava discs del cinema Machí. Més avant vaig tenir un aparell de ràdio i fèiem ball de nit amb les noies. A la ràdio agafàvem emissores estrangeres, i a ballar... També anàvem amb un acordió, tipus xaranga, a tocar a Mianes, i passàvem amb la barca de Suron. Alli a fer ball i funt-li!". 
