Com que enguany ha plogut tant, la camamilla (Enric Valor escriu camamil·la) té un vigor inusitat. Les mates semblen arbusts, més que no plantes. I amb les seues flors, d'un groc exultant, resulten cridaneres. Aquest cap de setmana, passejar pel camp ha estat ben agradable. Tret de hui, diumenge, la resta de dies no ha fet massa calor. La terra estava fresca, les plantes exultants, l'airet deliciós... Quin narcòtic! Alguna estona de lectura, alguna cerveseta, xarrades amb amics i ja: cap de setmana volat! Sense notícies, ni emissaris de la faena, ni cap conversa d'aquelles, com diu la cançó de Raimon: "el que tu dius ja ho diu el diari", la desconnexió està garantida. El cap de setmana és només per recordar-nos que el pa es pot fer de farina. De tant elemental, ho oblidem. De tant senzill, ho rebutgem.
novesflors |
diumenge, 15 de juny de 2008 | 22:01h
Quina preciositat de foto. Més encara quan la sinestèsia ha funcionat automàticament. He vist la foto i he notat, sentit, flairat l'olor característica que exhala la camamilla! Una delícia!
fugen de la paleta
s'han unit a les tijes
la camamil·la
Carme G.