El més vell dels desijtos. El port de Badalona. Aquest és el títol del meu quart llibre. Me'l presenta dimarts vinent. dia 17, a les set de la tarda a l'Espai Betúlia (al costat de Can Casacuberta) un bon amic, el periodista i president d'Òmnium Cultural a Badalona, Oriol Lladó. L'acte el presideix l'alcalde de Badalona, Jordi Serra. I s'ha de reconèixer que la cosa té un cert
morbo, si tenim en compte que públicament l'alcalde i jo hem discrepat sobre el futur del canal del port. Des d'aquí us convido públicament a la presentació que és, a més, la posada de llarg d'una nova editorial, nascuda entre Badalona i Banyoles, anomenada Nautilus, de la qual en sóc un dels quatre fundadors.
El volum, de 192 pàgines, tot a
color, és un assaig històric sobre l’evolució
de la relació de Badalona i el mar. El llibre arrenca tot just amb la
instal·lació del poblat iber al Turó d’en Boscà i la descoberta del Vas de les
Naus, la primera mostra de ceràmica de la Història que recull una imatge de la
costa catalana. A partir d’aquí s’explica com la sorra va guanyant espai al mar
fins que hi ha prou extensió perquè s’hi instal·lin els primers pobladors
d’aquest nou espai, el futur barri de Baix a Mar. El llibre recull en aquest
capítol diverses anècdotes relaciones amb les incursions pirates a la costa
badalonina i inclou un recull fotogràfic d’imatges antigues de mariners,
algunes d’elles inèdites procedents del fons del Museu Municipal.
L’entrada
en funcionament de la línia de tren entre Mataró i Barcelona canviarà totalment
el panorama, i la pesca deixarà pas a una important activitat industrial que es
desenvoluparà a banda i banda de la línia del ferrocarril, que transcorre
paral·lela al mar.
El
més vell dels desitjos recull tots els intents que hi ha hagut per tal que
Badalona tingués un port, des d’un faraònic projecte de finals del segle XIX
fins al projecte Monturiol de l’arquitecte Manuel de Solà-Morales,
que el 1986 va aconseguir un accèssit d’un milió de pessetes en el concurs
organitzat per l’Ajuntament
de Badalona per trobar un port per a la ciutat. També es
publiquen per primer cop les imatges i els detalls arquitectònics dels tres
ports que no van superar el concurs. El llibre explica totes les vicissituds
administratives i polítiques que va haver de viure el projecte fins a
convertir-se en una realitat a partir de 1999, quan el Consell Comarcal del
Barcelonès i l’Ajuntament
de Badalona van crear la societat Marina de
Badalona. En aquest punt el llibre revela la precarietat amb què va començar a
operar la societat i les reticències que va generar entre els funcionaris
municipals, un dels quals no va tenir cap recança a l’hora de dir-li a
l’aleshores alcaldessa, Maite
Arqué, que els polítics anaven «a arruïnar l’Ajuntament» fent
realitat el projecte. Una part important del llibre està destinada a explicar
l’evolució urbanística del projecte que va comportar, entre altres coses, el
desviament dels col·lectors i l’interceptor de Llevant, una de les obres de
sanejament del clavegueram badaloní més importants de la Història. Tanmateix,
s’explica amb detall i amb dades científiques el procés de descontaminació, que
va suposar una despesa de 20 milions d’euros, de la zona de l’antiga fàbrica
Cros. Allà s’hi van trobar, segons explica el cap d’obres, «tots els elements
de la taula periòdica», entre ells residus cancerígens. També aquest capítol
recull anècdotes curioses, com l’ensurt que va provocar un anàlisi de sang, que
va obligar a parar l’obra durant dies per por que els obrers s’haguessin
contaminat. La transformació de la façana marítima i de la segona línia de mar
a partir de les promocions privades també és present al llibre.
La
història que he escrit no eludeix els aspectes més polèmics del port: la petició
veïnal de supressió de la barrera que impedeix la lliure circulació dels veïns
de la zona en l’àmbit portuari, o les picabaralles polítiques al consell
d’administració i als mitjans de comunicació. Finalment, a banda de recollir
tots els números del cost de l’obra, el llibre clou amb la proposta del nou
alcalde, Jordi Serra,
de no executar la segona fase de l’obra, i apunta les dificultats que això
podria ocasionar.
L’edició
del llibre ha tingut el suport de Marina de Badalona, l’Ajuntament de Badalona
i el Consell Comarcal del Barcelonès.
Aquest llibre enceta la Col·leccó Mar de l'editorial Nautilus,
Comunicació i Cultura SL. L’empresa la dirigim quatre persones amb una
dilatada trajectòria en el món editorial i de la premsa escrita. A la nostra presentació díem que «Som una editorial de continguts culturals fets i pensats
des de Catalunya. Contribuïm a expressar editorialment, en suport paper i digital, allò que altres volen
transmetre i construïm una base per a projectes propis o d’altres creadors que no troben
mercat on expressar-se. Fomentem la cultura catalana des d’una visió de modernitat.
El país necessita l’energia de gent nova, amb una visió nova i projectes nous».
