Aquesta pel·lícula, juntament amb High Sierra del mateix any, va canviar la carrera de Bogart, que després de tota una dècada com a reputat secundari de la Warner -sovint interpretant gàngsters i altra gent de mala vida- es va convertir en una estrella. Realment Bogart va crear escola interpretant el dur, cínic i desencantat detectiu Sam Spade de Dashiell Hammett. La pel·lícula, però, no és extraordinària. El problema ja ve de la novel·la, perquè la història que explica no em sembla especialment atractiva: el robatori d’una peça valuosa, uns lladres internacionals… El diàleg, sí, té grans moments, però també diria que n’hi ha massa (Huston guionista va respectar massa la novel·la) i a més no està compensat per l’acció, que és molt escassa. Hi ha, però, una bona galeria de personatges: Mary Astor (és bona o dolenta?, és el dilema del film), Sidney Greenstreet, Peter Lorre i Elisha Cook jr. (aquests dos últims actors, molt baixets, deuen haver estat triats perquè Bogart sembli més alt). Pel que fa a la realització de John Huston, que em sembla poc destacable, Xavier Coma, al Diccionari de cinema negre, diu: "…Huston es posava deliberadament en mans dels actors per a la composició dels enquadraments i el ritme de les escenes; caldria dir, en conseqüència, que The Maltese Falcon va gaudir d’una realització col·lectiva."
Pel que fa a Bogart estic d'acord amb el que dius. Definitivament podem afirmar que el 1941 va ser un any clau en la seva carrera d'actor. A més de triomfar amb El falcó maltès i L'últim refugi, va conèixer John Huston i van connectar ràpidament. D'aquesta amistat en sortirien moltes col·laboracions posteriors, que es troben entre el millor de la filmografia de l'actor a qui es volia assemblar W. Allen a Somnis d'un seductor.