VilaWeb.cat
Galdric | Pel·lícules 1940-1949 | diumenge, 15 de juny de 2008 | 18:17h

Aquesta pel·lícula, juntament amb High Sierra del mateix any, va canviar la carrera de Bogart, que després de tota una dècada com a reputat secundari de la Warner -sovint interpretant gàngsters i altra gent de mala vida- es va convertir en una estrella. Realment Bogart va crear escola interpretant el dur, cínic i desencantat detectiu Sam Spade de Dashiell Hammett. La pel·lícula, però, no és extraordinària. El problema ja ve de la novel·la, perquè la història que explica no em sembla especialment atractiva: el robatori d’una peça valuosa, uns lladres internacionals… El diàleg, sí, té grans moments, però també diria que n’hi ha massa (Huston guionista va respectar massa la novel·la) i a més no està compensat per l’acció, que és molt escassa. Hi ha, però, una bona galeria de personatges: Mary Astor (és bona o dolenta?, és el dilema del film), Sidney Greenstreet, Peter Lorre i Elisha Cook jr. (aquests dos últims actors, molt baixets, deuen haver estat triats perquè Bogart sembli més alt). Pel que fa a la realització de John Huston, que em sembla poc destacable, Xavier Coma, al Diccionari de cinema negre, diu: "…Huston es posava deliberadament en mans dels actors per a la composició dels enquadraments i el ritme de les escenes; caldria dir, en conseqüència, que The Maltese Falcon va gaudir d’una realització col·lectiva."


Comentaris: 1
  • Huston i Bogart
    Pere B.| Adreça electrònica | diumenge, 15 de juny de 2008 | 21:30h
    Potser sí que en Huston es va posar "en mans dels actors" a l'hora de dirigir El falcó maltès, que fou la seva primera pel·lícula. Ara bé, veient que cap dels actors de la pel·lícula en va dirigir mai cap, em sembla que algun mèrit deu tenir el pare de l'Anjelica Huston en el resultat final d'aquest interessant film noir. A més, la capacitat de Huston a l'hora d'escriure bons guions està fora de tot dubte raonable: a més d'escriure els de la majoria de les seves pel·lícules, va participar en la realització, entre altres, de High Sierra (L'últim refugi, de R. Walsh); The Killers (Assassins, R.Siodmak) o The Stranger (L'estrany, d'O. Welles).

    Pel que fa a Bogart estic d'acord amb el que dius. Definitivament podem afirmar que el 1941 va ser un any clau en la seva carrera d'actor. A més de triomfar amb El falcó maltès i L'últim refugi, va conèixer John Huston i van connectar ràpidament. D'aquesta amistat en sortirien moltes col·laboracions posteriors, que es troben entre el millor de la filmografia de l'actor a qui es volia assemblar W. Allen a Somnis d'un seductor.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Novembre 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats