Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat d'assistir al lliurament dels premis als guanyadors i finalistes de IV Certamen Literari Escolar en Llengües d'Origen, que organitzen des de fa diversos cursos els Amics de la UNESCO de Barcelona amb el patrocini de la Fundació Viure i Conviure de Caixa de Catalunya.
Noies i nois que llegien les seves obres en català i en la seva llengua familiar: búlgar, urdú, islandès, xinès, castellà, amazic, català... Aquestes foren les llengües dels treballs finalistes, però en el premi es presentaren més de 30 llengües, una bona part de la diversitat lingüística de les nostres aules.
Certament, cal felicitar-nos per una feina de reconeixement de totes les llengües presents al nostre sistema educatiu...
En aquest sentit, cal recordar que, actualment, al Principat de Catalunya tenim alumnat procedent d'uns 160 estats europeus, la qual cosa vol dir que, segurament, tenim alumnat d'unes 300 llengües diferents.
És obvi que el nostre professorat no pot saber totes aquestes llengües, però sí que pot treballar-ne el reconeixement implícit i explícit. I com? Doncs demostrant interès per les llengües familiars de l'alumnat (sabent-ne algun aspecte lingüístic o sociolingüístic: on es parla, en quina situació es troba, alguna paraula clau com, per exemple, la salutació, algun autor literari important...), fent-les aparèixer en algun moment del currículum (en alguna sessió de contes, quan es parla de l'arbitrarietat de l'ortografia, comparant llengües...), organitzant classes de llengües d'origen en horari extraescolar (actualment el Departament d'Educació facilita l'organització de classes d'amazic, àrab, xinès, romanès... en horari extraescolar), o participant en activitats com la que avui presentem.
Es tracta, en definitiva, que l'alumnat (i la seva família) entengui que la seva llengua d'origen no és una cosa a la qual s'hagi de renunciar, sinó que, ans al contrari, és positiu conservar-la i saber-la com més millor. A Catalunya mai no s'ha dit a ningú que abandoni la llengua familiar (quan es va començar la immersió ja es deia que un bon model de llengua familiar -sigui quina sigui- ajudava la llengua de l'escola, perquè les llengües es retroalimenten), perquè els nostres són programes d'immersió lingüística i no pas de submersió lingüística (que és el que vam patir els catalanoparlants durant el franquisme o el que, encara ara, apliquen els francesos no únicament a les minories no franceses de l'Estat francès sinó també a les famílies nouvingudes a les quals aconsellen que parlin en francès als seus fills: així els va la integració!!!).
Sigui com sigui el model català (potser és l'únic que podrem vendre a Europa i al món on hi hagi minories lingüístiques) es basa en una idea molt clara: el català llengua de cohesió social (llengua comuna!) -per això totes les narracions no escrites originalment en català tenien la seva taducció en la nostra llengua-, però valorant el multilingüisme i el poliglotisme com uns béns preuats.
Tot el nostre alumnat hauria de saber, a part del català, la llengua que hauria de ser d'interrelació entre tothom que visqui a Catalunya (i més, quan són persones de procedències diverses): castellà (la llengua familiar del molta gent del nostre país i la llengua que ens obre portes a la península i a Amèrica); anglès (la llengua realment internacional a hores d'ara); quan sigui possible, una altra llengua estrangera (especialment el francès, però també treballant pel coneixement passiu de llengües com l'occità, el portuguès o l'italià); i, finalment, la llengua d'origen familiar.
A més, tot plegat amanit amb una dosi d'educació intercultural que ens permeti entendre bàsicament quatre coses: no hi ha llengües ni pitjors ni millors, cal aprendre el màxim nombre de llengües possibles segons les capacitats de cadascú, no cal renunciar a res per saber una altra llengua i, finalment, tenir clar que la llengua d'aquí és la llengua catalana, que ha de ser la llengua comuna dels ciutadans i ciutadanes d'quest país, ja que el català si desapareix d'aquí desapareix del món i és un dels elements que ens ajuda a identificar-nos com a poble.
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
