ERC sembla condemnada a la disort de Sísif. Aquest personatge mitològic estava condemnat a pujar una roca enorme fins al capdamunt d'una muntanya i, quan arribava, la roca lliscava pendent avall i havia de tornar a començar.
En el cas de Sísif, era una condemna dels déus. En el nostre cas, la causa d'aquesta condemna rau en el personalisme o, el que és el mateix, en la prioritat que alguns personatges donen a la seva persona per sobre del col·lectiu.
En el cas de Sísif, era una condemna dels déus. En el nostre cas, la causa d'aquesta condemna rau en el personalisme o, el que és el mateix, en la prioritat que alguns personatges donen a la seva persona per sobre del col·lectiu.
Quan rebem a la militància que entra a la Federació de Barcelona d'ERC, els diem que han triat el partit encertat a l'hora de treballar pel país. I els ho diem perquè ERC és l'únic partit que és capaç de posar els interessos del país per davant dels interessos del partit, encara que el càlcul de guanys i pèrdues ens resulti perjudicial. Vam votar NO a l'Estatut, perquè algú havia de defensar la dignitat del país, tot i que aquest vot ens portés fora del govern i a patir una derrota electoral. I trobaríem més exemples, de ben segur.
I, dins d'ERC, trobem una immensa majoria d'homes i dones dels quals podem dir el mateix. Companys i companyes que posen per davant els interessos del partit, del col·lectiu, per davant dels seus interessos personals. Aquesta actitud és la que fa gran el partit, aquesta és l'actitud que ens fa créixer com a organització.
Però aquesta immensa majoria té alguna excepció, de tant en tant. I, per desgràcia, si aquesta "excepció" té capacitat de fer-ho, pot arribar a imposar els seus interessos personals per sobre dels del col·lectiu. Quan això passa, tot acaba saltant pels aires.
Ara, com Sísif, caldrà recomençar. Com deia el President Companys, haurem de tornar a lluitar, tornar a patir i tornar a vèncer.
Del llibre "La Pell de Brau", de Salvador Espriu:
"A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills."
El republicanisme radical hauria de trencar els privilegis de casta i vetllar pels principis.
Hi ha partits, com el socialista on pràcticament són una corporació de gent que viu de l'administració.
PD: a casa meva, d'això se'n diu fer l'ase.
Finalment el clientelisme ha pogut més q la visió d país (i de partit). Algun dia ERC se'n penedirà, d'haver perdut aquesta oportunitat històrica de canalitzar el descontetament d'aquest poble. Però no, no ha pogut ser. Uns quants senyors han de mantenir el seu sou. I s'autoproclamen hereus de Macià i Companys!!!
Mentrestant, creix l'inependentisme social, i molts independentistes -com jo- seguirem donant-li l'esquena a aquesta ERC.
Aquesta gent ha votat en clau de país??? Ha votat, ni que sigui, en clau de partit???
Parlant amb alguns amics d'ERC, sembla que la cosa té més a veure amb paraules com ara: clientelisme, congrès a la búlgara, continuisme, pactisme, poltronisme, el Ridao que després de les Generals fotia cara de "traga'm, terra" i ara sembla menjar-se el món....
És una llàstima: el creixent independentisme social continuarà sense tenir cap referent polític.
Quan ERC deixi de tenir poltrones, com canviaran els resultats dels seus congressos!! Quan ERC deixi de tenir poltrones, diran que no poden fer cap referèndum ni cap política de país (igual que ara, vaja) perquè no tenen prou suport popular. Senyors d'ERC, si us plau, què és primer, l'ou o la gallina???
Sembla que encara no ha arribat el moment de la renovació. Si això és el que volen, doncs que xuclin una temporada més i que enfonsin més el catalanisme politic, doncs.
Sí senyor, tens raó, han estat novament els personalismes els que han col·locat a Esquerra en la situació més difícil en que mai s'ha trobat d’ençà la mort del dictador Franco. La situació és digna duna república bananera, Esquerra novament polvoritza tots els rècords entre les països occidentals, ja ostentava la situació mai vista de que el del màxim dirigent del partit, l’Àngel Colom, deserta de les seves responsabilitats i crea una altra formació política.
Ara veiem estupefactes, i amb molta vergonya com a catalans, com la segona autoritat del país el President del Parlament és acusat pel màxima dirigent del seu propi partit!!! De tenir una actitud deslleial, i el que és pitjor és que és veritat.
Realment vosaltres no sols heu convertit a un partit històric com ERC en un “reality show”, si no que ho heu fet extensiu a la segona institució del país el Parlament, realment increïble.
Ja ho va escriure Joan Tapia dissabte al el Periódico, Benach buscarà el pacte amb Puigcercós que blindi a Carod i això passa per no vetar a Xavier Vendrell, tot el contrari del que espera Rafael Niubó, i així va passar els de la Federació de Barcelona vàreu boicotejar els pactes de la vostra pròpia candidatura, espectacular quan vàreu veure que no tindríeu les quotes de poder a les que aspiràveu.
És a dir tens molta raó Carles Macian, els personalismes de la vostra pròpia candidatura, un muntatge que s’ha autodestruït, l’afany de mantenir el sou i el poder que teniu, que us ha portat fins i tot a publicar la llista de membres i la foto de l’Executiva que faríeu, heu aconseguit posar a Esquerra en la situació més crítica com a partit d’ençà la fi del franquisme, gràcies Erc Futur podeu estar content amb el que heu aconseguit s’ha de reconèixer que heu fet una bona feina difícil de superar.
M'he mirat amb atenció tot el que ha passat al voltant del congrés. Hi ha coses ben positives, i d'altres que hauria volgut canviar. Tot i això no entenc de cap de les maneres la dèria de voler mantenir un tripartit amb preponderància del PSOE. Som molts els i les independentistes decebuts/des, que ens costa acceptar aquesta opció. També ens va decebre a molts ebrencs i ebrenques que no es donés resposta a temps contra el transvasament, made in Montilla-ZP.
què hi farem? amb aquestes actituds molts independentistes continuem orfes de partit. Tot i això, jo desitjo tota la sort del món a tots els dirigents de l'esquerra nacional.
salut des de Campredó
emigdi