ERC viu immersa en la tàctica del dia dia, instal·lada en el dogma de la governabilitat com va refermar ahir Josep Lluís Carod-Rovira, sense capacitat ni voluntat per concretar una estratègia creïble basada en el dret d'autodeterminació. Les dues condidatures que han obtingut el seixanta per cent dels vots el 7 de juny van reaccionar com un bloc per refusar l'esmena d'Esquerra Independentista, defensada per Elisenda Paluzie (que poc després seria la consellera nacional més votada), que proposava concretar i millorar el pacte d'Entesa. Certament l'horitzó del 2014 ha estat incorporat a la ponència que finalment va resultar aprovada però és evident que sense una direcció que interioritzi, no pas la data sinó una mentalitat de ruptura sobiranista, no hi ha procés d'autodeterminació viable. Significativament, els militants presents ahir al congrés van vibrar només amb les intervencions de Joan Carretero i Hèctor López Bofill amarades d'esperit patriòtic.
Mònica Terribas va escriure el 27 de maig un interessant article dins la sèria "Cap on va Catalunya ?" que publica el diari Avui. Feia unes reflexions encertades sobre els efectes negatius de la competitivitat en la societat catalana actual: la creativitat i l'esperit de col·laboració mútua decau davant la dinàmica de bàndols i el gregarisme mesquí de les estratègies conspiratives. Catalunya està empantanada en la mediocritat d'objectius i de dirigents en tots els àmbits. També l'Esquerra reflecteix al seu interior aquestes actituds que ens paralitzen com a país. Hem de superar la fractura entre l'executiva escollida ahir en condicions precàries i les tres corrents que vam subscriure un acord tàctit per la pluralitat al si del partit: no serà per part d'Esquerra Independentista el preludi d'una política de blocs al si de l'organització. Ni estàvem a favor de l'esmena 81, que buscava descartar a Carod per les primàries previstes per escollir el cap de llista el 2010, ni som dels que fem un pacte per l'executiva (incomplint el compromís a tres subscrit el dia anterior) i alhora veten a Xavier Vendrell (a qui acusaven de fer-los "mobbing").
Estic amb Esquerra Independentista perquè representa una manera diferent de fer política, amb gent que té vocació de lideratge evidentment, però sense practicar el culte a la personalitat, ni el sectarisme institucionalitzat. Els valors republicans (civisme, radicalitat democràtica, sentit igualitari) han de suplantar les actituds dels notables i del capitans que fragmenten el sentit col·lectiu de pertinença a una organització patriòtica com ha de ser ERC. En els propers mesos hi ha d'haver congressos per renovar les federacions regionals: farem tot el possible per canviar no només les persones que ocupen els llocs de direcció sinó els objectius i la forma d'actuar políticament.
I els politics elegits són com ninots de palla que només possar l'accent en unes qüestions insignificants per contentar un poc o descontentar del tot als electors de cadascú dels partits.
Ànims, que hi ha vida més enllà de La Caixa
Teresa
Hola,
Primer de tot caldria felicitar-nos per la demostració i l’exercici de la democràcia participativa, assemblearisme, que hem practicat des de dissabte 7 fins ahir. La meva percepció com assistent al congrés és d’un elevat grau de responsabilitat per par de la militància i que ERC segueix sent un aglutinador.
Caldrà estar amatent als nous passos de l’executiva, tant en clau interna com en clau externa. Deixar passar un temps, potser aquest any anirà bé al partit, com a col·lectiu. La nova direcció té una gran responsabilitat, refer ponts d’entesa i de confiança. Podria parlar de diversos detalls, actituds, per part de la nova direcció que em fan desconfiar, però reitero, cal que passi un temps i esperar el millor. El projecte cal que aglutini i penso que les diferents sensibilitats expressades hi tenen cabuda.
Les intervencions dels companys de Ei, em fan esperonar-vos, ànims.
Antoni Reniu i Mora.
Visca la Terra !
Teresa