Vista l’evolució d’Esquerra, el seu itinerari polític, sembla talment traçat i implementat pels seus propis enemics (...)
Poques vegades hem pogut veure, a casa nostra, un fenomen d’entredevorament i caïnita d’aquesta magnitud.
ERC, tot es comprèn, presenta, els darrers anys, un procés d’estancament orgànic i de pèrdua de pes social i institucional. Curt: està declinant.
La creació de quatre corrents (sic!) és un enorme despropòsit. De diferències, per ser clars, se’n veuen només dues: oficialistes –Carod, Beltrán, Puigcercós- per un cantó, i el Reagrupament.cat d’en Carretero, per l’altra.
I entre l’oficialisme, tot són picabaralles per repartir-se el poder minvant.
Tot amb tot, voldríem dir que ERC és un partit important pel nostre futur nacional. Que hi és necessari. Fòra bo, és el nostre desig, que no es trenqués i que pogués superat l’actual etapa de convulsions.
Els caldrà, però, molt de seny i intel·ligència. Altrament, prendran molt de mal.
