La vaga ha deixat palès,
com és ja conegut, que un dels grans problemes del camp valencià és la
dispersió de l'oferta, que la demanda està molt més concentrada que l'oferta
(els llauradors) i decideix sobre la posició del mercat, els preus o el servei.
Ha resultat que l'oferta (tot i que haja sigut per la vaga del transport) no ha
servit mercaderies durant tres, quatre o cinc dies i les grans superfícies de
venda han començat a quedar-se sense producte fresc als expositors. I la pregunta
és: si en tres dies l'oferta pot tombar la demanda, per què el poder el té la
segona? Només cal organitzar-se. Avui dia, les grans centrals de compra que
abasteixen les grans superfícies i supermercats europeus tenen una mena de
capacitat extorsionadora sobre el proveïdor que l'obliga a cedir davant els
preus i les ofertes que marquen aquest intermediaris. Però no tenen capacitat d’emmagatzemar,
per tant estan agafats a la seua posició amb agulles. Imaginem que els
productors de fruites i verdures deixen d'abastir Carrefour perquè no paga els preus que demanen els ofertants (ja sé
que no és el cas perquè tenen contractes amb garanties, però imagineu-vos-ho).
On aniran els clients? I així amb la resta de superfícies de venda. A la fi, Caprabo, Consum, Mercadona, Dia o qualsevol altre hauran d'acabar
pagant el preu que fa rendible la producció agrícola, que després ja ho pagarem
entre tots en la compra diària. Les mateixes pèrdues que s'han produït al camp
aquest dies de vaga caldria assumir-les, però el ben cert és que el preu de
molts productes s'ha incrementat notablement, en alguns casos doblant-se.
És una evidència que sense estratègies conjuntes des de l'oferta no hi ha res a
fer, com es demostrarà a poc a poc, quan els mercats tornen al seu lloc i
sempre n'hi haja algú disposat a servir producte al preu que li marquen a canvi
de no perdre la collita o malbaratar el producte emmagatzemat. Els
transportistes havien provocat una conjuntura excel·lent per al camp valencià,
que passarà de llarg una vegada més.
I perquè quede clar, aquest bloc està en la posició del productor, no del
consumidor, tot i ser consumidor, perquè els nostres arrels i els nostres
avantpassats han sigut llauradors en terra de llaurador. Algú dirà que fa un
parell de segles més del 90% de la població vivia de l'agricultura. Si, però
avui aquell que vol fer-ho perquè així ho decideix, no pot, bé perquè els preus
no fan rendible l'activitat bé perquè les seues terres s'han quedat dins d'un
PAI. I que no pugues dedicar-te a allò que vols i pots no és administrable en
els temps que corren.
El problema és que tot és més car per als consumidors però al llaurador tampoc no se li paga bé, així que és dolent per tots, llauradors i consumidors.
Jo estaria a favor d'una pujada de preu dels productes si repercutira positivament en el llaurador, que per a que s'ho emporten els intermediaris...no pague més.
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
El cercador d'internet Google ha incorporat el català entre la trentena de llengües del seu traductor. A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Jo estaria a favor d'una pujada de preu dels productes si repercutira positivament en el llaurador, que per a que s'ho emporten els intermediaris...no pague més.