jaumemarva |
dilluns, 16 de juny de 2008 | 20:06h
Ja em perdonareu que insisteixa a parlar d'Esquerra i el seu congrés. Teniu raó: podem arribar a cansar. Només una pregunta oberta: qui creieu que va guanyar i qui va perdre? Tinc la sensació que va guanyar la divisió i va perdre la confiança. No sabria posar-hi noms, potser qui va guanyar va ser el tal Carretero, un dels més ovacionats, conjuntament amb la Paluzie i el López-Bofill; i potser qui va perdre va ser Puigcercós, qüestionat fins al final, i incapaç d'incorporar d'altres sensibilitats a l'executiva. Com ho vau veure, vosaltres?Qui ha malmès la credibilitat pot liderar la renovació? Ens podem autodescriure com independentistes i dedicar-nos a gestionar les institucions que emanen del marc consitucional, sense generar cap oposició o conflicte polític amb l'estat? Es pot fer polítiques d'esquerres si no tens recursos, i les infraestructures que haurien de fer funcionar el país, se'n planifica la seua inoperància des de la metròpoli? Es pot fer polítiques de reconstrucció nacional en un govern on el soci majoritari és el principal partit unionista, també dit nacionalista espanyol?
La renovació no va guanyar. Però cada vegada hi ha més gent convençuda que és del tot imprescindible. Fins ara els militants no ho han vist així. Si no ho fan ells ho faran els electors, com de fet ja han fet. També podria ser que estés del tot equivocat, temps al temps.
Us passo els resultats de la votació de consellers nacionals. Gràcies pels 132 vots!!
http://www.esquerra.cat/25congresnacional/consell-nacional.pdfDemà ja parlarem de d'altres coses..
Enhorabona i una abraçada.
Però el discurs del Carretero per mi impressionant i bestial. Si tota l'Executiva Nacional parlés així de coherent i clar (ja tornaríem a ser fora del govern).
Seguirem en el tema.
Ciao
Tu ho vas veure, no cal que t'ho explique en profunditat. Per una altra banda he de confessar que jo fins el mateix dia de les votacions no tenia gens clar quina de les quatre candidatures era la més ideal per a portar l'executiva del partit.
Després de les votacions encara tenia més dubtes, però en el Congrés es van aclarir totes. Vaig tenir la percepció que tota la informació m'havia arribat sesgada i segada i em vaig emprenyar.
Considere personalment que Carretero va ser el guanyador moral: no tenia mitjans econòmics ni mediàtics ni una dominació clara de l'aparell del partit i tot i això ha arribat fins on ha arribat, va començar sent escridassat la darrera vegada per a acabar sent respectat i aplaudit per tothom dissabte passat, sembla poc, però és tot un mèrit.
Va deixar clar en el seu parlament que domina la llengua com un mestre i molt en especial els matisos tan necessaris en les subtileses, tan importants en política, i no obstant això al mateix temps mantenia una decisió de ferro i un convenciment impactant.
La meua fotografia del Congrés per tant coincideix bastant amb la del company Jaume!