DaNaCa |
Política |
dimarts, 17 de juny de 2008 | 00:51h
Diuen que rectificar és de savis (i no és que jo em consideri un savi, però ja m'enteneu...).
No vaig fer-me militant d'ERC per abandonar a la primera de canvi, que temps pitjors hem viscut!...
Aquesta nit m'he assabentat de determinats comportaments que vulneren, frontalment, tot allò que representa (encara) ERC. I només tinc una manera de fer-hi front, seguir essent-ne militant.
La militància en aquest partit històric no és, tan sols, estètica, no només s'és militant, sinó que se n'exerceix.
Doncs, bé, n'exerciré, ni que sigui per exigir responsabilitats a aquelles persones que han actuat de manera indigna.
És evident que hem d'acabar, d'una vegada per totes, amb determinades tendències, determinats tics autoritaris que semblaven destinats a perpetuar-se i que, gràcies al creixement inexorable de Reagrupament, poden haver arribat a un punt sense retorn.
Aportaré, des de la humilitat i des del màxim sentiment republicà, tot allò que estigui al meu abast per refer la situació d'ERC i per abandonar aventures incertes i ben poc justificades.
No cal que digui que podria parlar abastament de la gran incongruència que demostra en Puigcercós, però no ho faré.
Menys parlar i més treballar.
Així, doncs, comença una nova etapa a la meva vida, una etapa farcida de sentiments i de ideologia que difícilment podran esborrar aquelles persones que em voldrien fora, definitivament i per sempre, de la vida política.
Quan deixi el partit serà quan jo ho vulgui, no quan m'ho imposin determinades "sensibilitats".
Evidentment, això em comportarà un volum important de feina, d'hores robades a la meva dona i a la meva filla, però la llibertat del meu país s'ho mereix.
Abandonar seria una equivocació, perquè això no ha acabat, i les coses es canvien des de dintre i treballant i exigint ètica i patriotisme. No marxis, ho va dir en carretero al congrés, aquí el que fa falta és encara més gent.
Aconsello, especialment, que consulteu les adhesions, així podreu comprovar qui dóna suport realment (dins un mateix partit i, dins d'aquest, en una mateixa comarca, per exemple) i qui és hipòcrita.
No marxis, ho va dir en carretero al congrés, aquí el que fa falta és encara més gent.