Anar a Grècia des d'ací és relativament barat, quan fa uns anys l'F. que havia estat vàries vegades em va preguntar a quina illa volia anar, jo, sense saber exactament on estava i sense dubtar ni un segon vaig dir que volia anar a Itaca, clar. Quan intentava explicar l'emoció d'anar a Itaca als amics tots pensaven en Ulisses i admiraven la meua formació clàssica i jo els havia d'explicar que no, que la meua cultura clàssica era (i és) penosa, que era per Kavafis i, sobretot, per Llach i per tota la vida sabent gràcies a ell que cal pregar que el camí siga llarg...
Vam anar en tren fins a Brindisi i ja al tren vaig començar a pensar que no calia que el camí fóra tan llarg. El port de Brindisi em va fer molta impressió, no era com els ports on jo havia agafat naus abans, estava ple de gent que anava a Albània, a Turquia...era més que un port de turistes un port d'emigrants. Jo havia estat abans a Pulla i sabia que tenia comunitats albaneses i gregues que hi viuen des de fa segles, però aquella volta me'n vaig adonar que també la Pulla és, com altres llocs a Itàlia, una porta cap a Orient.
La meua emoció del viatge a Itaca va continuar immarcescible en el viatge en vaixell, quan vam arribar a Cefalònia, on calia agafar un altre vaixell fins a Itaca, que està enfront, vaig tindre el primer tast de Grècia, estava en un núvol, emocionadíssima... Ja vaig començar amb una "nosa" que em va durar tot el viatge, que és haver de parlar anglès amb persones que eren gregues però que em pareixia que podien perfectament ser de Torreblanca o de Nàpols. Quan la senyora que ens venia els bitllets cap a Itaca va veure la meua documentació em va preguntar si coneixia Penèlope, i jo, innocentment des del meu núvol, li estava contestant que sí, que ella estava allà enfront teixint i des-teixint sense fi...fins que vaig comprendre que em preguntava si coneixia a Penélope Cruz, que havia estat a l'illa fent una pel·li, vaig baixar del núvol i vaig pagar els bitllets.
La setmana que ve marxem a Amorgós, que tot i semblar un cognom valencià és una de les illes Cíclades, ja estic fa uns dies al núvol corresponent. Hi estarem quinze dies que donen per a llegir molt, m'estic preparant una llisteta de llibres i un dia d'aquesta setmana aniré a la llibreria a carregar, algun suggeriment?
Tinc el mar de Banville en català pending... me l'enduré.
I de la teva segona pàtria, a mi em va fer divertir moltííssim Margherita Dolcevita de Stefano Benni.
I de la meva segona pàtria, Il viaggio degli inganni de Niffoi.
Bon viatge, petonets envejosos
Crec que no arribarien a temps, el de Benni l'he llegit i a Salvatore Niffoi no l'he llegit mai, supose que el trobaré fàcilment Il viaggio degli inganni. Gràcies.
I que el viatge estigui impregnat de perfums i ple de descobertes és el meu desig més pregon i més viu, per a gaudi de tots dos, l'estimat F i tu, marions
Estimada Ics, de traduccions de Riba i de Mallafré a la llibreria Feltrinelli de baix de casa no estan massa ben fornits...havia pensat (ahir, llegint el teu post) d'endur-me Joyce per rellegir-lo...
Gràcies pel desig.
que vagen bé estes vacances per les illes gregues, quina enveja (jo me'n vaig uns dies a Menorca ara per Sant Joan).
Acabo de llegir una biografia d'una mestra francesa, pacifista i comunista, que m'ha agradat molt i crec que et pot agradar, si no és que ja l'has llegit. Es diu Soupe aux herbes sauvages d'Emilie Carles. Esta web http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/38073 diu que està en italià, en català no ho sé.
Jo et diria, i em sembla, que t'agradaria un llibre de Henning Mankell, 'Les sabates italianes'. No és de policíes, ni del seu comissari Wallander. Vaig passar-ho molt bé i trob que és un molt bona novela.
Prepara bé el núvol que us durà lentament a Amorgós ....