Des d'aquí la més sincera de les gratitudss al President Montilla per haver-se, definitivament, sincerat com el que és en realitat.
Algunes de les declaracions i actuacions del President Montilla en l'últim any (conferència a Madrid, declaracions a la premsa etc..) havien creat en molts ciutadans allunyats de la política diària i dels polítics una certa sensació de que la màxima prioritat del President era Catalunya. Ahir l'home de poques paraules va ser traït per aquestes i pel seu subconscient dues vegades.
En la seva intervenció davant els delegats del PSC que participaran en el Congrés del PSOE els hi va dir que: "no s'entén un socialisme català que no treballi per un socialisme espanyol fort" Aquesta afirmació té un doble significat, d'una banda accepta que el socialisme català ja no treballa ni lluita per Catalunya com a prioritat dels seu ideari, el conseller Castells ja ho ha explicitat, i que la seva màxima prioritat és treballar per fer més forta Espanya.
Definitivament el socialisme català ( si és que se'l pot anomenar així), esperonats pel resultat de les últimes eleccions, s'ha desfet de la careta de defensor del país sota la que s'havia amagat els últims anys. Tot era un miratge, millor dit, era un engany que les mateixes paraules, que tant angoixen el President, s'han encarregat de desenmascarà.
Si no som capaços, els nacionalistes catalans, d'agafar el timó de la nostra pròpia nau, la nostra pàtria navegarà cap al naufragi total.
Si algú en tenia dubtes ja pot anar obrint els ulls. El PSC és mort, ara hi ha la Federación Catalana del PSOE, com fa trenta anys. Els catalanistes del PSC són tots fora, ara només hi ha servidors del PSOE. Salut i seguim treballant perquè el nacionalisme català torni a governar el nostre país.
Des que el dòberman feixistoide Felip Puig va gosar qüestionar la democràcia, en exigir puresa lingüística per a accedir a la presidència de la generalitat, sembla que una legió de gossets faldillers proveu de mossegar. Però la democràcia és això: no s'hi val a jugar-hi només quan dóna els resultats que volem. Jo he suportat 23 anys (que es diuen ràpid) de governs de la burgesia catalana i no els he insultat -i no pas per falta de ganes, sincerament. O sigui que ara els nacionalistes heu de comprendre que us ha passat el torn. Els "sobiranistes" no enteneu que aquí ja tenim la sobirania màxima que és la democràcia? Dius que "la pàtria navegarà cap al naufragi total". Afortunada frase, sens dubte. Hi ha naufragis parcials? Com deuen ser? I això de la pàtria... et refereixes al concepte medieval? Ai... quina poca resposta que té el nacionalisme enfront de les qüestions que ens planteja la societat actual...
I quina poca decència gasteu. I per cert: revisa una mica la teva ortografia. Que no sigui que en Felip Puig no et deixi entrar a la "casa gran" per falta de correcció.
Els franquistes ens deien "perros catalanes", ara tu ens dius "dòbermans" i "gossets faldillers". Com a mínim ara sabem quina mena de gossos som! Gràcies per la teva aportació.
Però la democràcia és això: no s'hi val a jugar-hi només quan dóna els resultats que volem. Jo he suportat 23 anys (que es diuen ràpid) de governs de la burgesia catalana i no els he insultat -i no pas per falta de ganes, sincerament. O sigui que ara els nacionalistes heu de comprendre que us ha passat el torn.
Els "sobiranistes" no enteneu que aquí ja tenim la sobirania màxima que és la democràcia?
Dius que "la pàtria navegarà cap al naufragi total". Afortunada frase, sens dubte. Hi ha naufragis parcials? Com deuen ser?
I això de la pàtria... et refereixes al concepte medieval?
Ai... quina poca resposta que té el nacionalisme enfront de les qüestions que ens planteja la societat actual...
I quina poca decència gasteu. I per cert: revisa una mica la teva ortografia. Que no sigui que en Felip Puig no et deixi entrar a la "casa gran" per falta de correcció.
Manel.