Un altra incorporació a
la festa major reusenca
Aquesta festa major tenim un bon grapat d'engrescadores novetats. Els amics del Bou de Reus, recuperen la menja tradicional de la festes d'antes. El bou i arròs era un plat cabdal de les taules de la festa major de Reus.
Els del Bou de Reus han organitzat una festa el dia de sant Joan, a la nit a la plaça del castell. Podeu consultar el programa de la festa reusenca i concretar més dades. Us enganxo un article que dedicaven a aquest tema en el mateix bloc del Bou de Reus.
“A Reus per Sant Pere bou i arròs” és un refrany que tot i que ja no es diu avui dia, va ser força conegut dins i fora de la ciutat. Mostra n’és que Joan Amades el recull dins l’apartat de refranys del volum de cançoner de Folklore de Catalunya (Barcelona: Selecta, 1951 p.1217). Fins i tot s’ha inclòs dins dels 25.000 refranys que conté la contemporània obra Tots els refranys catalans d’Anna Parés (Barcelona: Ed. 62, 1999 p.486). Però a part del refrany, què en sabem més? El folklorista Ramon Violant i Simorra ho explica a Etnografia de Reus i la seva comarca (Barcelona: Ed. Alta fulla, 1990, p.659) referint-se al menú de la Diada de Sant Pere: “el matí es tenia un plat a taula amb avellanes torrades i coca per a convidar els visitants a la casa. El dinar clàssic era el bou i arròs. Això és, arròs a la cassola per primer plat i bou rostit per entrant. Per postres, crema o bunyols de pasta adobada i coca adobada, d’elaboració casolana”. Aquesta menú tradicional no ha arribat fins als nostres dies ni molt menys, ja al 1923 Pere Cavallé deia: “La decadència dels costums tradicionals estava ja iniciada […] eren molts pocs els veïns que complissin amb el precepte aforístic de “Per Sant Pere bou i arròs”. De les diverses famílies que jo tractava, únicament la d’en Celestí Ferrando, l’impressor, seguia el costum. La senyora Dolors, l’esposa d’en Ferrando, deia, amb certa emoció, que el seu pare tenia per deure ineludible el menjar bou amb arròs el dia de Sant Pere i que ella, en homenatge als avantpassats, seguia fidel a la culinària tradició” (P. Cavallé Festes i Costums de Reus. Reus: Centre de Lectura, 1990 p.72).
Els temps ha canviat, per les festes de Sant Pere homes i dones tenen ganes d’estar al carrer i no pas tancats a la cuina elaborant el menú que explicava Ramon Violant. Per recuperar aquesta tradició, caldria adaptar-la als nous temps: passar de ser una menjada familiar a una de comunitària i fondre l’arròs a la cassola i el bou rostit en un sol plat. A partir de dos elements bàsics com són el Bou i l’arròs, cada cuiner o cuinera faria el plat al seu gust i a la seva mida, talment com el Masclet, que a partir de dos elements bàsics com són el Vermut i el Plim cadascú els combina com més li plau.
No inventem res, de menges comunitàries per festes n’hi ha arreu dels Països Catalans: l’espineta amb caragolins per Santa Tecla a Tarragona, el ball de coques dels pobles del Priorat, el ranxo de Ponts, les calderes de Sant Antoni de Massalfassar o la truita amb suc d’Ulldemolins. La idea no seria fer una festa gastronòmica com pot ser la calçotada de Valls, sinó dotar a la Festa Major de Sant Pere d’una menja tradicional, senzilla i energètica que serveixi per fer coixí per aguantar les hores de festa que calguin.
A sota tenim un tall radiofònic del programa De bon matí de Punt 6 Ràdio de Reus. L'Antoni Veciana, membre del Bou de Reus, ens amplia dades referides al bou i arròs d'aquest 24 de juny.
Bou i Arròs Antoni Veciana
Falten uns dies, però ja podem començar a programar actes i prioritats per gaudir de tota la festa. Aquesta pot ser una bona proposta per cloure la diada nacional dels Països Catalans. I si sou valents, podeu cuinar-lo a casa vostra amb la recepta que ens proposa la Mariona Quadrada, a la resta de l'article. Bon profit, per endavant.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
Post núm. 783
• SANT PERE - 2008
• FESTA MAJOR DE REUS
← Falten 10 dies per la diada de Sant Pere.
← Cliqueu per consultar tot el programa.
.png)
.png)
