El delegat de Presidència i Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament de Barcelona, Ignasi Cardelús, ens obsequia unes declaracions a eldebat , perfectament aclaridores de quin és el sentit que el govern municipal vol donar al castell de Montjuïc. Cardelús, que té rang de regidor, afirma, tot satisfet entre altres perles, que al castell hi haurà un espai per la memòria històrica "contextualitzat i sense apassionaments". Quan un alt càrrrec del PSC diu això, el que està dient és que passaran de puntetes sobre la història de Barcelona i de Catalunya que pugui tenir un mínim sentit nacional. En política si les coses no es fan amb passió, deixen de ser política i passen a ser burocràcia. La passió no està renyida amb l'equanimitat. El PSC, en aquest sentit, ha estat incapaç de comprendre el valor simbòlic del castell i s'ha dedicat a banalitzar-ne la història o a plegar-se davant d'aquells que sí que han captat el valor simbòlic que el castell té per a l'exèrcit espanyol, i com a prova, llegiu el pròleg que l'exregidor Ferran Mascarell fa al llibre de Manel Risques i Martí Marín, "Montjuïc: Menòries en conflicte".
Però el que és més sucós de les declaracions del responsable municipal és quan els historiadors Risques i Martín insinuen que caldria que el consistori eliminés el nom del carrer del Duc de la Victòria que està dedicat al General Espartero - aquell que manifestà que Barcelona havia de ser bombardejada de tant en tant -, Cardelús ho descarta perquè no acabaríem mai. El regidor es pregunta:"Què hauríem de fer amb el carrer de Roger de Llúria o el dels Almogàvers ?"
Això Cardelús ho deu dir, contextualitzant i sense apassionaments,no ? Per aquesta mateixa raó, la Diagonal encara es diria Avda. Generalisimo Franco i la Gran Via de les Corts Catalanes, José Antonio Primo de Rivera. Aquests són els mateixos que - això si, sense apassionaments - volen posar les quatre columnes de Puig i Cadafalch de costat, els mateixos que volen que al Born es parli de l'evolució de l'urbanisme i dels mercats a les ciutats i no del 1714, els mateixos que no tenen cap mena d'escrúpol a l'hora de minimitzar la presència del català al Grec, els mateixos que opten perquè Barcelona sigui la segona capital d'Espanya i no la capital de Catalunya, els mateixos que callen quan Espanya ofega financerament Catalunya, que callen amb el dèficit d'infraestructures, etc.
En fi,...
Catalunya, com totes les nacions del món, té un passat bèl.lic i militar, el qual no cal amagar ni avergonyir-se'n. A mode d'exemple, l'Imperial War Museum, on s'hi mostren les glòries i el passat militar d'Anglaterra, és admirat per tothom. Perquè nosaltres hem d'ocultar aquest passat? Per evitar que el poble sàpiga que en un moment érem un estat normal? Amb exèrcit propi, i amb èxits i misèries com tots els altres?
Cordialment.
PS: frisava per desar-hi un elogi de fa molt de temps.