Oh, sorpresa, a Irlanda ha tingut lloc l'enèssim referèndum que diu 'no' a alguna cosa que surt d'Europa, i un cop més ha agafat fora de joc els dirigents que la formen.
Una vegada més sentim els tòpics habituals, que passen de l'hecatombe que s'anunciava el dia abans en cas de sortir el 'no', al 'no passa res' de l'endemà.
Els ciutadans, quan es dignen a preguntar-nos, una altra vegada diem no, i ells segueixen sense entendre el perquè.
Una vegada més sentim els tòpics habituals, que passen de l'hecatombe que s'anunciava el dia abans en cas de sortir el 'no', al 'no passa res' de l'endemà.
Els ciutadans, quan es dignen a preguntar-nos, una altra vegada diem no, i ells segueixen sense entendre el perquè.
(seguir llegint)
Els ciutadans europeus estem farts d'una estructura mastodòntica sense utilitat aparent. De milers i milers de sous, dietes i altres gratificacions que ni ens reporten cap benefici ni s'espera que ens el reportin. De crides a la unitat i la fraternitat que, quan arriba una cimera, es converteixen en una apologia del "qué hay de lo mío" per part de cada Estat. En castellà, és clar, perquè el català no ha arribat a Europa.
Quin benefici ens reporta, als ciutadans, pertànyer a Europa? Els darrers temps només tenim motius per demanar-los, si us plau, que aturin la màquina, que ens baixem. Controls de seguretat als aeroports que aconsegueixen convertir un vol en una recreació de Guantánamo. Jornades laborals de 65 hores que encara ningú ha sabut explicar com encabir en una setmana de 5 dies. Permís a les operadores per a que rebre una trucada al mòbil sigui una loteria, en la que enlloc de guanyar hagis de pagar depenent de la companyia del que et truca.
I tot plegat amanit amb una pàtina d'impenetrabilitat, d'obscurantisme, de maquinària impersonal que es limita a vomitar atacs als drets més elementals dels ciutadans europeus sense que aquests sàpiguen a qui recórrer, a qui responsabilitzar, a qui adreçar-se quan no hi estan d'acord. Europa ha convertit en realitat aquella tecnocràcia anomenada Brazil, que tant llunyana ens semblava a la pantalla i que ara tenim al costat de casa.
Un raona una mica i arriba a la conclusió que Europa és l'instrument que utilitzen els Estats per aplicar les polítiques neoliberals que ningú s'atreveix a aplicar, i per maquillar-ho, en les estones lliures la dediquen a predicar el bé arreu del planeta. A tot arreu menys a Europa. Com volen que a sobre els votants els seguim el joc?
Europa no és això. No l'Europa que volem.
Quin benefici ens reporta, als ciutadans, pertànyer a Europa? Els darrers temps només tenim motius per demanar-los, si us plau, que aturin la màquina, que ens baixem. Controls de seguretat als aeroports que aconsegueixen convertir un vol en una recreació de Guantánamo. Jornades laborals de 65 hores que encara ningú ha sabut explicar com encabir en una setmana de 5 dies. Permís a les operadores per a que rebre una trucada al mòbil sigui una loteria, en la que enlloc de guanyar hagis de pagar depenent de la companyia del que et truca.
I tot plegat amanit amb una pàtina d'impenetrabilitat, d'obscurantisme, de maquinària impersonal que es limita a vomitar atacs als drets més elementals dels ciutadans europeus sense que aquests sàpiguen a qui recórrer, a qui responsabilitzar, a qui adreçar-se quan no hi estan d'acord. Europa ha convertit en realitat aquella tecnocràcia anomenada Brazil, que tant llunyana ens semblava a la pantalla i que ara tenim al costat de casa.
Un raona una mica i arriba a la conclusió que Europa és l'instrument que utilitzen els Estats per aplicar les polítiques neoliberals que ningú s'atreveix a aplicar, i per maquillar-ho, en les estones lliures la dediquen a predicar el bé arreu del planeta. A tot arreu menys a Europa. Com volen que a sobre els votants els seguim el joc?
Europa no és això. No l'Europa que volem.
Ja se la poden ben bé confitar.
Visita això: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/97297
Salut!