emigdi |
campredó |
divendres, 20 de juny de 2008 | 14:43h
Ben segur que a pocs campredonencs i a poques campredonenques els sona aquest nom, Francesc Vicente. En canvi, estem parlant de qui fou una de les persones més populars del poble durant dècades, lo Siscu. Nascut a Berga (Berguedà) el 1905, va arribar a Campredó el 1942, ja que no podia tornar al seu poble natal en ser desterrat a causa de la seua militància republicana. Va ser anarquista, vegetarià, pacifista, alternatiu i tantes altres coses. Va morir als 88 anys, víctima d'un atropellament. Hem triat una sèrie de comentaris seus que poden donar una idea als lectors de la seua grandíssima personalitat: "Als 17 anys em vaig convertir en secretari de la FAI a Gironella (Berguedà). Vaig llegir els místics russos i els catalans com Verdaguer, Rusiñol i Segarra... com a militant del partit vaig tenir armes a les mans, però en començar la guerra i per por de matar ningú, les vaig llençar al riu. Sempre he pensat que darrera un soldat, hi ha un home, una mare, una dona o uns fills. en guanyar els nacionals, tot l'exèrcit roig se'n va anar a França. Vàrem estar a dos camps de concentració, però tots els meus companys van ser afusellats... Als quinze anys els xiquets del carrer ja em coneixien perquè caminava amb les cames enlaire, feia el salt mortal, el pi, la roda, etc.. Si fins i tot als 87 anys abans de llevar-me faig tots els matins els meus exercicis i em sento d'allò més bé".
Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Ben segur que a pocs campredonencs i a poques campredonenques els sona aquest nom, Francesc Vicente. En canvi, estem parlant de qui fou una de les persones més populars del poble durant dècades, lo Siscu. 
