M'assabento per Vilaweb que Montserrat Abelló (vegeu aquí) ha estat guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Una bona notícia i un reconeixement merescut.
Podríem dir que estem en ple "Any Abelló": fa quatre mesos celebràvem el seu norantè aniversari, encara no fa un mes se li va concedir el Premi Jaume Fuster dels escriptors catalans per la seva trajectòria i avui rep el Premi d'Honor. Un Premi que per tercera vegada va a mans d'una dona. La primera va ser Mercè Rodoreda, l'any 1980, i la segona, Teresa Pàmies, el 2001.
Aquestes Totxanes volen homenatjar la flamant Premi d'Honor d'una manera senzilla que a la Montserrat segur que li agradarà: explicant com pot arribar a ser d'eficaç la poesia en segons quins moments de les nostres vides... (n'hi ha més)
No m'allargaré més. Em limitaré a convidar-vos a entrar a un apunt (vegeu-lo aquí) que vaig escriure fa dos anys, quasi dia per dia.
Té un títol molt breu: "Aniversari". I hi surt la Montserrat Abelló i la seva poesia. Però el que a mi em sembla més important és que els ressons dels seus versos em van ajudar aquell dia -i em tornen a ajudar avui- a establir ponts i a allargar la mà a una persona molt estimada per l'A. i per mi. Una persona en la que vaig pensar de seguida quan la situació que descric en l'apunt es va suscitar.
En homenatge, doncs, una vegada més, a les dues protagonistes de l'apunt: a la poeta Montserrat (vegeu també aquí) i a la nostra amiga Maria Josep.
