Dissabte passat vaig tenir el plaer de participar en una de les taules rodones organitzades amb motiu de les Primeres Jornades de la Penedesfera.
En un post anterior ja vaig comentar que em feia una especial il·lusió perquè –fora de l’àmbit literari- es pot ben dir que era de les primeres vegades que se’m convidava a parlar davant d’un públic relacionat amb altres afinitats i interessos.
A més, em feia il·lusió (i ara encara me’n fa més) considerar-me una part –tot i minúscula i insignificant- de l’anomenada Penedesfera, que no deixa de ser una manera de sumar esforços (cadascú des del seu món) a l’hora d’enfortir un àmbit d’actuació i de referència que reprèn una part del nostre territori amb un passat comú i molts punts de contacte. I és clar, com que m’estimo moltíssim el Penedès i sento una especial emoció quan m’hi trobo, l’excursió cap a Gelida significà per a mi una autèntica delícia.
Una vegada a la sala de la Unió del Casal Gelidenc vaig poder constatar dues coses. Que l’organització d’aquestes Primeres Jornades de la Penedesfera era impecable, amb especial atenció pel més mínim detall. I en això les bones maneres de fer del Daniel Garcia Peris hi van tenir molt a veure. I que, sota la bandera comuna dels blocs hi ha mons tan interessants com diferents. Vaja, que cadascú els entén a la seva manera i que, en aquest sentit, posar en comú les activitats i pretensions de cada blocaire és, si més no, arriscat.
A la taula rodona (rectangular per ser més exactes) en
què vaig participar, aquesta segona constatació es va fer prou evident. Tenint en compte que cadascun dels set
participants va explicar els ets i els uts del seu bloc, no hi va haver cap
dubte que ens unia o ens uneix l’esperit blocaire i que ens va fer i ens fa diferents la manera d’interpretar
les diferents possibilitats, cadascun des del seu àmbit, perspectiva i realitat.
No ho dic amb cap ànim de crítica sinó des de l'alegria compartida perquè va resultar molt interessant conèixer, amb la participació efectiva de Ramon Arnabat com a moderador, la dimensió personal i social del blocaire Erik Wirdheim, que ens oferí una ben peculiar visió del nostre país. Igualment va ser molt enriquidor fer-nos al cas de les possibilitats pedagògiques que té un bloc a través de l'experiència de la Rosa Soler, d'Olesa de Bonesvalls. També l'experiència docent del Ricard Garcia, l'altre escriptor de la taula que subratllà les maneres de convertir un bloc en una eina al servei de la integració de determinats alumnes. Igualment va resultar singular i sorprenent la tasca duta a terme pel llacunenc Francesc Balaguer en el terreny de l'ús educatiu dels blocs en l'educació superior. I també la visió que té d'aquest món el calafellenc Jordi Torà que fou el més crítics dels participants de la taula a l'hora de valorar les possibilitats reals dels blocs. Per últim, el més petit de tots, l'estudiant de periodisme Guillem Carol definí el seu bloc com la manera més efectiva d'estructurar totes les coses que vol expressar i combinà la seva intervenció amb una actitud entre provocativa i replantejadora de qualsevol ordre de coses. Que ja està bé.
Per la meva part, vaig esplaiar totes les possibilitats que m'ha regalat el fet de tenir un bloc obert i amb una alegria que no amago per enlloc (per què hauria de fer-ho?), vaig explicar les diferents iniciatives dutes a terme des del www.joanpinyol.net, la interacció aconseguida en un any i mig amb els visitants, els tipus de posts que acostumo a penjar, les repercussions que ha tingut fins al moment el meu bloc pel que fa a la promoció de la meva obra literària i la meva convicció més profunda del fet que la Penedesfera més que acotar-nos i limitar-nos, pot regalar-nos moltes possibilitats de col·laboracions mutues compartides des d'aquest racó del món.
Després de la presentació pública de cadascun dels blocs, s'obrí un col·loqui amb la participació del públic durant el qual es tractaren entre d'altres, qüestions com la de la interacció dels blocs, les limitacions que tenen, la llengua d'ús, les possibilitats de cohesió entre blocaires que pot tenir la Pendesfera, entre d'altres.
I aquí és on...
Cadascú és com és, d'acord, i jo sóc així.
Les Jornades van continuar amb una altra taula rodona dedicada a la relació entre la política i els blocs (que per a mi va resultar molt menys interessant) i per acabar se serví un exquisit aperitiu als assistents, entre els quals vaig tenir l'honor d'establir llaços encara més estrets amb representants del moviment que defensa la Vegueria del Penedès, també amb el president de l'Institut d'Estudis Penedesencs, amb el mateix Daniel Garcia Peris i amb companys de taula (rodona) amb qui vam continuar conversant amicalment.
Que la Penedesfera esdevingui una realitat virtual i potent ara mateix depèn de tots plegats.
Gràcies Daniel per la convidada. Va ser un plaer venir a Gelida!
