Supose que hauria d'escriure una entradeta per explicar que ahir el Cavaliere en va fer un altra de molt grossa, que ha afegit mesures a un paquet de lleis després que les aprovara el President de la República. Que, casualment, aquestes mesures salvarien a Berlusconi d'alguns dels processos que encara té pendents (per a un dels quals s'espera una sentència de 8 anys que l'allunyaria definitivament de la possibilitat de ser President de la República) que, a més, va enviar una carta al president del Senat per que la llegira on explicava que les mesures eren pel bé de la comunitat i que el fet que el salvaren a ell era casual, i que, a més, el jutge que l'ha de jutjar en un dels processos no ho pot fer perquè, diu, es tracta de l'enèsim complot dels jutges comunistes, que a ell només el pot jutjar el poble italià que l'ha votat i bla, bla, bla...Tot això passava mentre el país sencer es preguntava si era millor que contra França jugara Cassano o Pirlo.
No en tinc ganes, d'escriure una entrada sobre això, ací ho expliquen. En canvi, el que em ve de gust es mirar-me el fragment de Singin' in the Rain que he penjat, per retre homenatge a la propietària de les cames més boniques i amb més swing de la història del cinema. Au!
... el que li fa canviar de parella per una polsereta. D'altra banda, quin envejamen les cames de la berganta. El pandero no: trob que el té una mica massa baix, encara que el remeni bé. La remenamenta no ha estat el meu problema. El gran problema que ha marcat la meva vida ha estat el voum gluti. Vaig estar a punt d'anar al Japó a fer-me una pròtesi de silicona per dur davall dels texans com una peça de recanvi: igual que aquestes que es posen wonderbra perquè no tenen . Llàstima que jo, amb el que em sobra d'una banda no m'hagi pogut farcir l'altra. Estic segura que si fos extremenya em solucionarien el problema de franc a la seguretat social, igualment que se solventen (allà) totalment de franc els canvis de sexe. No vaig anar a Kyoto abans de complir els 40 anys per manca dels 10.000 dòlars que costava l'operació. Vaig suplint els dèficits de la meva caixa forta en el sentit de la deficient musculació dels glutis (he fet poc culturisme gluti, ho reconec) amb un paquet de kleenex dins de cada butxaca posterior dels meus preciosos texans Aninoto.
Salut i forza azzurri.
no sé si desitjar-vos sort contra les espanyes o no...
D'altra banda, quin envejamen les cames de la berganta. El pandero no: trob que el té una mica massa baix, encara que el remeni bé. La remenamenta no ha estat el meu problema. El gran problema que ha marcat la meva vida ha estat el voum gluti. Vaig estar a punt d'anar al Japó a fer-me una pròtesi de silicona per dur davall dels texans com una peça de recanvi: igual que aquestes que es posen wonderbra perquè no tenen . Llàstima que jo, amb el que em sobra d'una banda no m'hagi pogut farcir l'altra. Estic segura que si fos extremenya em solucionarien el problema de franc a la seguretat social, igualment que se solventen (allà) totalment de franc els canvis de sexe.
No vaig anar a Kyoto abans de complir els 40 anys per manca dels 10.000 dòlars que costava l'operació. Vaig suplint els dèficits de la meva caixa forta en el sentit de la deficient musculació dels glutis (he fet poc culturisme gluti, ho reconec) amb un paquet de kleenex dins de cada butxaca posterior dels meus preciosos texans Aninoto.