Ahir vam fer la presentació en societat de Nautilus Comunicació i Cultura, la nova editorial que quatre companys, uns de Badalona i uns de Banyoles, hem fundat per promoure la difusió de la cultura catalana, del territori i de les seves tradicions. I també per desenvolupar projectes més agosarats, com una col·lecció de narrativa de ciència-ficció d'autors catalans. L'acte es va fer a l'Espai Betúlia de Badalona, amb la presentació del llibre El més vell dels desitjos. El port de Badalona, del qual en sóc l'autor. La sala era plena de gom a gom. Les crítiques van ser bones. El començament no podia ser millor.Ja ho sé que pot semblar tot plegat una mica xovinista, però el que escric es mou més per la satisfacció que per l'egolatria. Pels que integrem Nautilus ahir era com el dia de la primera comunió, i no es van repartir hòsties sinó llibres. L'Oriol Lladó, amic, periodista i president de la secció local d'Òmnium Cultural, va obrir l'acte, tot fent evident que el llibre, malgrat tenir el suport econòmic de la societat del port, Marina de Badalona, no defugia els aspectes polèmics relacionats amb la infraestructura i la seva direcció. Això ho vaig aprofitar per reafirmar que aquest és un llibre que s'ha escrit lliurement, amb rigor professional i amb una àmplia documentació històrica. De fet, el llibre és un tribut a la gent del mar, començant pels pescadors, que són els que ja des d'abans del segle XIX demanaven que la ciutat tingués un port. Uns minuts abans de començar una de les persones que m'ha servit de font informativa en la redacció del llibre hem comentava que el seu avi havia arribat a tenir una participació comprada el 1870 per 100 duros d'aquest primer projecte de port. Lògicament aquesta dada tan fresca no està al llibre, però si més no ahir públicament i avui al bloc la consigno per a la Història. El moment més atípic de l'acte el va protagonitzar l'exalcalde Blanch (a la sala hi havia entre el centenar de persones que l'omplien tres dels quatre alcaldes de la democràcia -Màrius Díaz es va disculpar perquè viu a Pineta-) quan va demanar l'ús de la paraula, no prevista, per matisar que el Consell Comarcal del Barcelonès havia comprat els terrenys de la Cros sent ell alcalde i president del Consell, i els havia comprat a la Corporació Metropolitana de Barcelona el dia que es va extingir oficialment: «en l'últim minut», va dir. Queda recollit aquí, doncs, també pels arxius.
Durant la meva explicació sobre el llibre vaig voler reconèixer la tasca que havien fet tots els alcaldes de la democràcia per la recuperació de la façana marítima i la construcció del port. Avui un exregidor nacionalista hem renyava per no haver reconegut la feina de la resta de forces polítiques en aquest esforç de transformació. I té raó. Totes les forces polítiques han contribuït a fer possible aquest tomb positiu per a la ciutat, fins i tot, cal dir, aquells que s'han oposat al port, però que tot i mantenir les seves posicions han participat d'una manera o altra en el projecte. És indubtable l'aportació de CiU (els defensors del port i prouel 1991) i del PP de Xavier Garcia, que va fer de mitjancer amb Renfe i amb el govern de Madrid quan governava el PP per desencallar diversos problemes. Deute saldat, doncs, amb qui em feia arribar, en positiu, la crítica.
L'acte el va cloure l'alcalde Jordi Serra, ferm partidari del net ping-pong abans que de la patada futbolera. Metàfora que il·lustrava perfectament com, des del fair-playambdós discrepàvem sense acritud, seient de costat, sobre la necessitat o no de fer el canal. Serra va fer un discurs ben articulat, on va demanar complicitat a la ciutadania per tirar endavant els projectes de la Badalona del segle XXI i va instar els seus conciutadans a deixar enrere les polèmiques passades per centrar-se en el futur. Una oferta de diàleg que s'haurà de fer efectiva per tirar la ciutat endavant. Els agents socials li hauran de fer confiança i ell haurà de tenir-hi la justa correspondència. Si Badalona vol fer el salt endavant l'ha de fer amb diàleg i amb efectivitat en la gestió i aquestes són dues coses que s'infereixen del discurs de l'alcalde, refrendades des de primera fila pel primer tinent d'alcalde.
Agrair a tothom que va venir l'esforç per ser present a l'acte i estendre aquest agraïment a les persones que ens han fet arribar per correu electrònic o per telèfon les seves disculpes per no poder ser-hi presents. Això ens encoratja a no parar el motor d'aquest Nautilus que il·lustra aquest post. Un animal resistent al pas del temps, que manté les proporcions àurees i que és també el somni de Verne i la seva nau insubmergible.
Per a qualsevol cosa: nautilus@nautiluscomunicacio.com.
