La trobada de mitjans digitals que va tenir lloc a Gandia divendres passat va ultrapassar el motiu de la convocatòria que van elaborar el Casal Jaume I i Valldigna, Som i Serem. Una de les notícies més interessants que es va produir i que més es va comentar en el sopar posterior va ser el nou llibre que acaba de treure la presentadora i moderadora de la taula rodona, Núria Cadenes, que ha titulat Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià.
La pregunta que li vam fer a Núria Cadenes, després d'haver estat parlant una bona estona sobre les espectacularitats de Gandia, després d'haver estat buscant les múltiples similituds que existeixen amb la ciutat de Girona, després de..., va ser inevitable: Què dius de Gandia al teu llibre? Res, va respondre sense immutar-se. Però, es va parar a pensar durant uns poquíssims segons i va dir contenta que sí que parlava de la Font d'en Carròs, que també està a la comarca. I jo pense: què seríem els saforencs sense la Font d'en Carròs!
D'alguna manera, la periodista del setmanari El Temps, la lliutadora independentista que més parets reivindicades ha motivat arreu del país, ens va explicar que amb aquest llibre volia donar a conèixer com de bé es trobava al País Valencià, la "terra gens indòmita" on viu des de fa uns pocs anys. Alguns ja la vam poder veure i escoltar parlant del llibre al programa "El Club" de TV3 uns dies abans, encara que l'equip d'Albert Om estava massa interessat en saber què pensa una militant independentista que va estar empresonada ja fa temps.
No patiu saforencs! Gandians i pixavins de tota mena!
Que si s'ha d'escriure un llibre sobre les meravelles de la Safor, doncs l'escriurem. I punt. I ojo que per aquí ja saben que on posem l'ull hi va la fletxa.. jejeje. En tornarem a parlar, de ben segur
Salut i algunes propostes per a la nova trobada de l'any que ve: Un taller interactiu a la zona wifi del casal que dure un dissabte sencer
El tabú és la manca de respecte a la pluralitat dels nostres països és provocada per les visions egocentristes catalanistes i augmentada per la situació colonial espanyola en la que ens sumergim.
Anònim |
divendres, 20 de juny de 2008 | 18:25h
La qüestió és que el País Valencià és considen com un país diferenciat al igual que ho són els països del Principat de Catalunya.
I qui no vullga veureu és per què és ceg o cobra per ser-ho.
Arreu del món no passa això i no els espanyols no diuen que el seu país és fins on diuen 'buenos días', els francesos tampoc diuen que els seu país és on diuen 'bon jour' ni els anglesos el mateix.
Francesc Vila |
divendres, 20 de juny de 2008 | 08:08h
El recomane, el recomane. Divendres passat encara no estava a les llibreries, però, vaig tenir el privilegi de fullejar l'únic exemplar que tenia l'autora a les mans, que segons ens va dir li va donar Albert Om quan va acabar l'entrevista... Ben escrit, ben estructurat i tan interessant com necessari.
La trobada de mitjans digitals que va tenir lloc a Gandia divendres passat va ultrapassar el motiu de la convocatòria que van elaborar el Casal Jaume I i Valldigna, Som i Serem. Una de les notícies més interessants que es va produir i que més es va comentar en el sopar posterior va ser el nou llibre que acaba de treure la presentadora i moderadora de la taula rodona, Núria Cadenes, que ha titulat Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià.
Que si s'ha d'escriure un llibre sobre les meravelles de la Safor, doncs l'escriurem. I punt.
I ojo que per aquí ja saben que on posem l'ull hi va la fletxa.. jejeje. En tornarem a parlar, de ben segur
Salut i algunes propostes per a la nova trobada de l'any que ve:
Un taller interactiu a la zona wifi del casal que dure un dissabte sencer
Roger
La qüestió és que el País Valencià és considen com un país diferenciat al igual que ho són els països del Principat de Catalunya.
I qui no vullga veureu és per què és ceg o cobra per ser-ho.
Arreu del món no passa això i no els espanyols no diuen que el seu país és fins on diuen 'buenos días', els francesos tampoc diuen que els seu país és on diuen 'bon jour' ni els anglesos el mateix.
Em va recordar al llibre que ara fa poc mes d'una any va traure Toni Gisbert, Quan el mal ve d'Espanya: El País Valencià més enllà dels tòpics, molt recomanable també.