Davant del possible reconeixement de les "llengües regionals" a la Constitució francesa, l'Académie Française (l'IEC dels francesos) ha reaccionant com només pot reaccionar una institució que és la quinta essència de la nació francesa (ai, com s'assemblen als seus col·legues de la Real Academia de la Lengua Española!): una decisió d'aquest tipus podria comportar problemes per a l'accés igualitari de tots a l'administració i a la justícia (sic) i podria afectar "la identitat nacional" i recorda que "després de cinc segles, la llengua francesa ha forjat França". I per acabar-ho d'adobar, el Senat francès, contràriament a l'Assemblea, també s'hi ha pronunicat en contra (mireu arxiu adjunt).
Què voleu que us digui? Certament ja ens estranyaven els petits avenços que el català i les altres llengües que es parlen a l'Estat francès havien anat aconseguint (i que comentarem en l'apunt següent). Per això em permeto d'aconsellar-vos la lectura del llibre de Joan-Lluís Lluís Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, publicat el 2002 a l'editorial La Magrana. La seva lectura crec que us permetrà entendre com de difícil és manegar-se en un estat com el francès.
En aquest llibre, l'escriptor i periodista nord-català Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963), autor de novel·les com Els ulls de sorra (1993), Vagons robats (1996), Cirera (1997) , El crim de l'escriptor cansat (2000)o El dia de l'ós (2004), i del Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans (2006), on demostra el seu gran coneixement de la literatura catalana, ens ofereix un retrat, sense concessions, de França i dels francesos. I ho fa des del punt de vista d'una persona que, senzillament, vol viure en català i poder ser català a la part de Catalunya que actualment pertany a l'Estat francès.
Mitjançant un diàleg amb el seu gos, Joan-Lluís Lluís ens mostra l'autèntica cara d'aquesta frança que tant han idealitzat els nord-catalans i, també, els sud-catalans. Tot i que el llibre continua la línia de títols com El racisme explicat a la meva filla o Carta al meu nét sobre el nacionalisme, se'n distancia clarament ja que l'autor només es pot confiar al seu gos, la qual cosa li permet el punt d'ironia necessari per desemmascarar el mite de la gran França. La França de la grandesa per a la qual cal eliminar tot allò que no sigui francès: català, basc, occità, cors, bretó, alemany d'Alsàcia, neerlandès...
L'obra es divideix en dues parts clarament diferenciades, més un annex on es fa un repàs a la història oficial de França: la història d'un país perfecte sense el qual el món no seria el que és. Així ens recorda com França ha portat els seus mites fundacionals a extrems absurds, quan, en temps de la colonització, feia parendre a àrabs, amazics, vietnamites, wòlofs, canacs, tahitians, arauaks, negres de la Martinica i Guadalupe... que els avantpassats de tots plegats eren aquells senyors amb trenes rosses anomenats gals. Com tothom sap. aquella Gàl·lia, que tan bé representen Astèrix i Obèlix, no és, ni més ni menys, que la França primigènia que ha anat continuant al llarg de la història. Fixeu-vos que la França del llibre La Volta a la Gàl·lia d'Astèrix és exactament igual que la França actual, les fronteres europees de la qual. per cert, daten de 1945!, sense comptar, és clar, que per als francesos Algèria era una part integrant del país: Joan-Lluís Lluís ens recorda que, fins a la independència algeriana de 1962, esl francesos afirmaven que França era una nació partida pel mar. El repàs a la històra de França que fa Joan-Lluís Lluís ens permet descobrir com, en el país que pretén ser l'inventor dels "drets humans", els personatges històrics més valorats pels ciutadans són Lluís XIV (el rei que acabà amb les llibertats dels nord-catalans), Napoleó (un dictador que va anul·lar les poques llibertats individuals aconseguides amb la Revolució, que va restablir l'esclavatge, que va accentuar la repressió contra les llengües que no eren el francès, que va empresonar opositors, que va enviar milers i milers de joves a guerres absurdes...) i De Gaulle (el gran prestidigitador de la història recent de França, que ha alimentat el gran mite de la resistència francesa contra el nazisme). Ens fa un repàs a l'autèntica història de França (la que inclou les massacres -per cert, una paraula d'origen francès), que desmitifica un dels pobles (com l'anglès. l'espanyol, l'hebreu, el rus, el nord-americà) que es creu predestinat. "França no és cap país, França és una religió", afirma, sense embuts, Joan-Lluís Lluís.
En el segon dels capítols, l'autor se centra més en el tema de la llengua, i ens permet entendre què és el que ha passat amb el català en aquesta part de Catalunya. Es tracta, sens dubte, d'una excel·lent històriia sociolingüística de Catalunya, que ens fa descobrir que a la "perfecta" i "democràtica" França es castigava, fins fa poc, els nens que parlaven en català a l'escola. El llibre ens fa adonar que el tema de la repressió lingüística no és, com ens han volgut fer veure, patrimoni de les dictadures, diguem-ne barroeres, sinó que en el "país del a llibertat, de la igualtat i de la fraternitat" es perseguia igual de durament els que érem diferents lingüísticament.
Finalment, a l'apèndix podem trobar tot un seguit de perles del francocentrisme, que van del segle XVIII als nostres dies i que abasten polítics de totes les tendències polítiques. El tema és recorrent: el francès és la llengua més bella del món, és la llengua dels "drets humnas", i, òbviament, França és el país més bell del món.
La lectura d'aquest llibre ens permet entendre les reaccions del Senat i de l'Acadèmia franceses, des del seu punt de vista és impossible concebre ni el més nímin avenç de les "llengües regionals", per molt simbòlic que sigui.
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
