Reial Ordre de 15 de gener de 1867 on s'obligava als autors d'obres teatrals a posar-hi un personatge, almenys, que parlés en castellà: "En vista de la comunicación pasada a este Ministerio por el censor interino de teatros del Reino con fecha 4 del corriente, en la que se hace notar el gran número de producciones dramáticas que se presentan a la censura escritas en los diferentes dialectos, y considerando que esta novedad ha de influir forzosamente a fomentar el espíritu autóctono de las mismas, destruyendo el medio más eficaz para que se generalice el uso de la lengua nacional, la reina (q.D.g.) ha tenido a bien disponer que en adelante no se admitirán a la censura obras dramáticas que estén exclusivamente escritas en cualquiera de los dialectos de las provincias de España."
El dubte és, l'ordre reial ha estat mai derogat? No recordo, de fa molt de temps, cap sèrie de televisió catalana de les que veiem per TV3, on no hi hagi un personatge que parli en castellà. La majoria d'entrevistes de la televisió pública a personatges "interessants (entre cometes)", són a persones que no es saben expressar en català i sovint tampoc l'entenen. És habitual a les tertúlies de Catalunya Ràdio o COM Ràdio la corresponent quota d'opinaire castellà. Les entrevistes a peu de carrer dels telenotícies són molt simptomàtiques; ara entrevisto un que parla en castellà, ara un en català. Sorprèn que sembla que es reparteix equitativament la quota al 50% corresponent. L'altre dia m'explicava la mare que en Lluïsset, el meu nebot, havia sortit per TV3. "-Sí, parlava en castellà" em respongué sorpresa. "-Ell que amb prou feines està aprenent a parlar-lo, no entenc que li deuria agafar". La resposta vaig trobar que era ben senzilla, "-Si va respondre en castellà, és perquè li van preguntar en castellà, no hi pot haver cap altra raó".
Gairebé un segle i mig després els catalans seguim aplicant un ordre reial estúpid i totalitari, borbònic, i si no ho fem encara ens hem de fer escoltar que som uns nacionalistes excloents. En fi.
En fi...I encara haurem de donar les gràcies de tenir la nostra quota folclòrica. Mira a França, que d'actors en les "llengües regionals" ni tots ni cap.