Està datada abans de 1912, en eixe interval que comprén la dècada anterior a l'adveniment de la dictadura de Primo. Òbviament és una composició de grup però l'artista va voler trencar l'homogeneïtat de gorres i uniformes fent adoptar a cadascún dels participants un posat diferent. Però això no és el que els fa únics sinó la sensació de conèixer-los, de tenir-los vistos travessant Partidors o baixant pel carrer de la Puríssima, són músics de Llíria, de la Unió Musical. No costa endevinar pel color de la cara i els solcs de la pell qui ha passat més temps fent de jornaler a la terra, o qui es sent incòmode però orgullòs d'haver canviat avuit les espardenyes per les sabates. És un món on la catàstrofe de 1936 encara queda en l'avenç de quaranta anys vista però on l'horror de les quintes d'Àfrica es porten un degoteig constant de joves en tongades cap a l'escorxador. És diumenge i mitjançant la foto pots endevinar que excepte per a alguns i per al mestre és quelcom més que un ritual, és la manera de deixar darrere una Llíria que no coneix més que el secà i els cacics, que demà assenyalaran qui treballa i qui no, però avui és dia de festa i de música, dia de foto.
Està datada abans de 1912, en eixe interval que comprén la dècada anterior a l'adveniment de la dictadura de Primo. Òbviament és una composició de grup però l'artista va voler trencar l'homogeneïtat de gorres i uniformes fent adoptar a cadascún dels participants un posat diferent. Però això no és el que els fa únics sinó la sensació de conèixer-los, de tenir-los vistos travessant Partidors o baixant pel carrer de la Puríssima, són músics de Llíria, de la Unió Musical. No costa endevinar pel color de la cara i els solcs de la pell qui ha passat més temps fent de jornaler a la terra, o qui es sent incòmode però orgullòs d'haver canviat avuit les espardenyes per les sabates. És un món on la catàstrofe de 1936 encara queda en l'avenç de quaranta anys vista però on l'horror de les quintes d'Àfrica es porten un degoteig constant de joves en tongades cap a l'escorxador. És diumenge i mitjançant la foto pots endevinar que excepte per a alguns i per al mestre és quelcom més que un ritual, és la manera de deixar darrere una Llíria que no coneix més que el secà i els cacics, que demà assenyalaran qui treballa i qui no, però avui és dia de festa i de música, dia de foto.
