AnnaPortell |
dijous, 19 de juny de 2008 | 12:37h
No sabeu la il.lusió que em fa dir-vos que avui, S'ACABA L'ESCOOOLA!. De dins em surt un "BIEN!" tant i tant GRAAAN que necessito expresar-lo . Sembla que m'hagi aprimat deu quilos de cop. Quina llosa de curs!. Total per un cinquè de primària.Ara, he tret el cap pel terrat i com sempre, coincideixo amb l'esbarjo del nens del parvulari. Faig com ells que surto al pati. No jugo a res és clar, però em fan gràcia i em distrec. Són divertits. Pilotes, tricicles, mini cases, cadires i de tant en tant, alguna discrepància. Veuetes , crits i més d'una estirada de bata. Són la pera.
Si noi! Avui s'acaba l'escola, però no per vosaltres, els més menudets! i tampoc pels grans com nosaltres, que seguirem...Doncs mira per on, m'he equivocat, he tornat a sortir i els nens del parvulari fan una festa! Quina gràcia! Clar que si! com tota la resta dels nens del món! (què més voldriem tots) i segurament que avuí, per ser l'ultim dia de curs, els que s'hi quedin a dinar, que en són la majoria, tindràn un menú especial. Com l'Alexandra.
Per la tarda, toca arribar a casa amb un munt de blocs i manuals. Per la nit, quan hi som tots, just abans o després de sopar, ens els mirarem amb calma.
Buf, què lluny que ens queda tot aixó! però, què bonic.
I si s'acaba el curs, comencen sempre, unes relatives vacances. Ara no prepararé només sopars i esmorzars. Per vacances ho preparo tot.
L'unic que varia, és l'entorn.
Un momentet que miro a veure que fan els nens... Estan més que contens. Ara els hi fan l'entrega dels diplomes: Un aplaudiment pel Manel!, de la classe dels peixos!! Escolto els visques i la claca i sento tenir que dir aquella expressió tant barcelonina, però noi, no m'en puc estar: que macos!.
Tot i ser de Barcelona, mai he utilitzat aquella "A" tant oberta. Sóc de Barcelona, no de "Barçalona", per expresar-ho d'alguna manera gràfica i visual.
En fí, que res, que si tinc temps i ocasió, la barraqueta tornarà a ser oberta d'aquí dues setmanes. Marxem a la platja. Si pogués, escriuria allà, però no se si em podré connectar.
Un petó molt i molt gran per tots aquells blocaires que, com saben, m'estimo tant.
Els nens? Ja són a dinar!.
P.S: Jo, com que m'he passat el curs donant saltirons, m'han concedit el diploma de la classe dels CANGURS. Encara que esgotada, m'ha alegrat.
Buf, què lluny que ens queda tot aixó! però, què bonic.
I si s'acaba el curs, comencen sempre, unes relatives vacances. Ara no prepararé només sopars i esmorzars. Per vacances ho preparo tot.
L'unic que varia, és l'entorn.
Un momentet que miro a veure que fan els nens... Estan més que contens. Ara els hi fan l'entrega dels diplomes: Un aplaudiment pel Manel!, de la classe dels peixos!! Escolto els visques i la claca i sento tenir que dir aquella expressió tant barcelonina, però noi, no m'en puc estar: que macos!.
Tot i ser de Barcelona, mai he utilitzat aquella "A" tant oberta. Sóc de Barcelona, no de "Barçalona", per expresar-ho d'alguna manera gràfica i visual.
En fí, que res, que si tinc temps i ocasió, la barraqueta tornarà a ser oberta d'aquí dues setmanes. Marxem a la platja. Si pogués, escriuria allà, però no se si em podré connectar.
Un petó molt i molt gran per tots aquells blocaires que, com saben, m'estimo tant.
Els nens? Ja són a dinar!.
P.S: Jo, com que m'he passat el curs donant saltirons, m'han concedit el diploma de la classe dels CANGURS. Encara que esgotada, m'ha alegrat.
Et desitjo molts bons moments. I si fossin llargs millor.