plujadimpressions |
dijous, 19 de juny de 2008 | 14:03h
CAP Chafarinas, 9:45 del matí. Em fan una prova a l'oïda. La infermera em diu que m'haig d'esperar a que arribi el doctor per avaluar els resultats, entra a les 10:30. Tinc una mitja horeta d'espera i decideixo anar a donar una volta pels voltants, potser a prendre un cafè. Fa sol i convida a passejar. Camino i observo. L'únic bar que se salva és un que hi ha prop del mercat de la Guineueta, la resta són decadents. Són els típics bars que no han evolucionat des de fa vint anys. En un d'ells, a través d'un tel d'aire grisós, s'hi veuen tres homes a la barra, asseguts al tamboret i amb la mirada clavada a l'infinit. El bar es diu "Futuro".
Decideixo seure en un banc de davant l'ambulatori a llegir.
Un parell de pàgines després se m'asseu al costat una dona amb aspecte de viure al carrer. No va bruta, però té el cos ferit i la roba gastada. Deixa unes paraules a l'aire que no entenc i li demano què diu. Parla ràpid i amb paraules inacabades, em costa d'entendre-la. Comença en castellà, però com que jo responc en català ella es passa al català. Em costa d'entendre-la, i diu que no sap en quin barri es troba. Té els peus embenats, per tan dedueixo que ha rebut atenció sanitària, i diu que és molt miop i no veu res. Li dic que vagi a l'ambulatori per si li poden aconseguir unes ulleres. Deixa anar un parell de paraules que no entenc i marxa.
Ja són gairebé dos quarts d'onze i entro a l'ambulatori. Arribo a la porta de la consulta i el metge encara no ha arribat. A tres quarts es presenta i soc el primer en entrar. És foraster i no m'enten en català, ell no m'ho diu, però ho noto.
Sentència que no estic malament.
Segons de silenci.
Li comento que aquesta és la segona vegada que vinc perquè la primera vegada no em van voler per l'audiometria. Explico que des de fa quatre anys em troben una pèrdua d'aguts a la revisió de la feina i que he vingut perquè em féssin l'audiometria amb una bona màquina. Que estaria bé que es mirés els resultats d'altres proves per veure l'evolució. S'ho mira durant deu segons i em diu que estic bé i que vigili amb els sorolls, que són dolents. Em dóna hora per l'any que ve.
Sensació de pèrdua de temps. Me'n vaig pensant que segurament hauré d'anar a algun altre metge que em faci un diagnòstic més acurat o que com a mínim em faci alguna pregunta per veure les causes de la pèrdua auditiva. Em ve al cap la dona miop. Tanta infraestructura sanitària i aquella dona sense ulleres. Em sembla que la sanitat pública hauria d'ampliar-se o reorientar-se. Gent miop sense ulleres, persones gastant els segons en un bar per no arribar enlloc i usuaris insatisfets. La societat és malalta i ningú se n'ocupa.
Decideixo seure en un banc de davant l'ambulatori a llegir.
Un parell de pàgines després se m'asseu al costat una dona amb aspecte de viure al carrer. No va bruta, però té el cos ferit i la roba gastada. Deixa unes paraules a l'aire que no entenc i li demano què diu. Parla ràpid i amb paraules inacabades, em costa d'entendre-la. Comença en castellà, però com que jo responc en català ella es passa al català. Em costa d'entendre-la, i diu que no sap en quin barri es troba. Té els peus embenats, per tan dedueixo que ha rebut atenció sanitària, i diu que és molt miop i no veu res. Li dic que vagi a l'ambulatori per si li poden aconseguir unes ulleres. Deixa anar un parell de paraules que no entenc i marxa.
Ja són gairebé dos quarts d'onze i entro a l'ambulatori. Arribo a la porta de la consulta i el metge encara no ha arribat. A tres quarts es presenta i soc el primer en entrar. És foraster i no m'enten en català, ell no m'ho diu, però ho noto.
Sentència que no estic malament.
Segons de silenci.
Li comento que aquesta és la segona vegada que vinc perquè la primera vegada no em van voler per l'audiometria. Explico que des de fa quatre anys em troben una pèrdua d'aguts a la revisió de la feina i que he vingut perquè em féssin l'audiometria amb una bona màquina. Que estaria bé que es mirés els resultats d'altres proves per veure l'evolució. S'ho mira durant deu segons i em diu que estic bé i que vigili amb els sorolls, que són dolents. Em dóna hora per l'any que ve.
Sensació de pèrdua de temps. Me'n vaig pensant que segurament hauré d'anar a algun altre metge que em faci un diagnòstic més acurat o que com a mínim em faci alguna pregunta per veure les causes de la pèrdua auditiva. Em ve al cap la dona miop. Tanta infraestructura sanitària i aquella dona sense ulleres. Em sembla que la sanitat pública hauria d'ampliar-se o reorientar-se. Gent miop sense ulleres, persones gastant els segons en un bar per no arribar enlloc i usuaris insatisfets. La societat és malalta i ningú se n'ocupa.
