Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus.
Instants de la festa - L'esclat festiu a Reus, 28/30.
Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat.
Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb
finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org
El costum d'aviar coets, tirar petards i altres tipus de focs d'artifici amb motiu de les celebracions festives està força extès a Catalunya i en altres països de l'àrea mediterrània.
Aquestes activitats no han estat limitades a les festes populars, sinó que des que es va inventar la pólvora i a partir de la seva difusió a finals de l'edat mitjana fou un costum força normal que en els actes de tipus oficial l'artilleria disparés unes canonades de salutació o de benvinguda com a inici dels actes protocolaris. Aquest costum a poc a poc s'anà incorporant a d'altres activitats de caire més popular: per exemple, s'usà en festes religioses i civils. A Tarragona, concretament, es tenen referències que ja al 1423 s'utilitzava material pirotècnic en algunes danses i entremesos. Sabent això, no és d'estranyar que també a Reus s'incorporés el costum de fer explotar morters amb pólvora a dins amb motiu d'alguna festa important.
Tronada 24/06/08. Mercès al Jordi Pinyol, àlies "El Dimoniet".
Les referències més antigues que es tenen sobre aquesta activitat, a Reus, són de la segona meitat del segle XVII. Tot i que hi ha dades anteriors sobre l'ús de la pólvora amb finalitats festives, ben freqüents a la primera meitat del segle XVII, la primera notícia explícita de la Tronada és del 1677. Aquest any ja es parla de comprar "pòlvora per als tirs de mascles". També l'any 1683, en què per motiu de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia es va fer petar una tronada. I el 1699, per exemple, consta que el gremi de blanquers paga per la pólvora "per haver de tirar los masclas i trons". A partir d'aquesta època trobem ben documentada la tronada, per Corpus i la festa major, fins als nostres dies.
De tronades se'n tiraven durant tot l'any i en tot tipus de celebracions. Trobem tronades pel Corpus i la Festa Major, i també a les festes de barri o el Carnaval. I també en les solemnitats religioses -com les festes en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia- cíviques o polítiques. (segueix...)
No hi havia un únic lloc per a muntar-la, tant podia ser la plaça del Mercadal, com un carrer o un raval. Actualment, però, la tronada que ha perdurat ha estat la de la Festa Major. En l'actualitat, durant la festa s'encenen, com a mínim, quatre tronades:
- La del pregó, uns dies abans de Sant Pere. Actualment el dia 24.
- La del dia 28 de juny, vetlla de sant Pere, a la sortida de Completes.
- La del dia 29 de juny, diada del sant, a 2/4 de dotze del migdia.
- La del dia 29 de juny a la tarda, durant la processó, just en el moment que la imatge de sant Pere passa per davant de l'Ajuntament.
Antigament, però, s'havien encès tronades de matinada -per despertar la població- o al migdia del dia 28.
El fet que a Reus faci més de tres-cents anys que es fa petar la tronada, l'ha convertida, junt amb els gegants, en un dels elements més característics de la nostra Festa Major. Per preparar la tronada són necessaris els mascles o morters, els trons i la pólvora.
Els morters o mascles que s'empren per muntar la tronada són unes peces de ferro cilíndriques i buides de dins que a un costat, prop de la base, tenen un forat per poder-hi posar la metxa. El morter s'omple fins dalt de tot amb una barreja feta amb diversos tipus de pólvora coberta un fang d'argila -rajolí- molt fina que fa que la pasta quedi molt compacte. El conjunt s'atapeeix per tal que peti amb força. La barreja de pólvora que s'usa és feta de pólvora negra de caça i pólvora de mina. Els trons són un tipus de petards bastant potents i que estan embolicats amb cartró i paper. Abans es lligaven a mà.
El dia de la tronada a la plaça del Mercadal es posen sempre el mateix nombre de morters, seguint la forma quadrada de la plaça i, al final, davant de l'Ajuntament se'n posen 9 formant un quadrat. Després amb pólvora es fa una que va de morter a morter i entremig s'hi col.loquen quatre o cinc trons. Al quadrat finales posen tots els trons que queden. De vegades, en aquest dibuix final s'hi fa la forma de la rosa de Reus o una inscripció del tipus: Festa Major, Sant Pere... També hi ha costum de reproduir el dibuix del cartell de la festa. L'encarregat d'encendre la tronada és el propi alcalde o una persona que aquest tria.
La Festa Major pròpiament dita –allò que en diríem el nucli més important de les celebracions festives– comença la vigília de Sant Pere amb la celebració religiosa de les Completes a la Prioral de Sant Pere. L'acte comença a quarts de vuit del vespre, amb la concentració davant de l'ajuntament de tots els elements festius de la ciutat, que acompanyen la processó: davant de tot, obrint pas, el drac, els nanos, seguidament la mulassa, després els gegants, els balls de bastons i les diferents danses, les colles castelleres dels Xiquets i els Ganxets de Reus, i precedint la Corporació municipal, l’Àliga, símbol del poder municipal.
Tots i cadascun dels grups i elements van acompanyats pels corresponents músics. Al darrere, les autoritats i, tancant la comitiva, la banda de música. Aquesta dinàmica d'acompanyament de les autoritats és una constant en les nostres festes majors.
La comitiva surt de davant de l'ajuntament., amb el Mercadal ple de gom a gom per veure el seguici. Tot baixant pel carrer Major, s’arriba a la Prioral de Sant Pere. Durant tot el recorregut, cada grup va fent les seves figures i balls.
En arribar l’Ajuntament a Sant Pere tots els elements ballen alhora, i els castellers fan dos pilars de quatre, un a cada costat de la porta de l'església, fins que les autoritats són dins.
Aquest és el moment en què, cada any, s'encén la teiera, que hi ha a la paret del campanar, al costat de l'entrada principal de l'església, i que il·lumina com en temps dels nostres rebesavis l'entrada a Completes. Aquesta teiera o graella és un record de les il·luminacions o lluminàries que solemnitzaven, en el passat, les festes. Cal tenir present que antigament, quan no hi havia llums de gas o elèctrics, els carrers de la vila eren normalment en la foscor més absoluta quan arribava la nit i només es posaven llums els dies de festa.
Les Completes són un ofici religiós que consta d'una sèrie de pregàries acompanyades per cants litúrgics —entre ells els Goigs a Sant Pere— durant les quals es posa en veneració la imatge del sant. Aquesta imatge resta guardada durant tot l'any en una arca que hi ha a l'altar major, just a sota de la imatge del sant. Aquesta arca està protegida per una porta tancada per tres panys, les claus dels quals són guardades per tres persones diferents: el prior, l’alcalde i el síndic de la comunitat. Només són aquests dos dies, el 28 en què s'obre l'arca per treure el sant i el 29 en què es guarda i es torna a tancar la porta, les dates en què es fa ús de les claus.
La imatge del sant consisteix en un bust-reliquiari d'argent que té una obertura a l'alçada del pit on hi ha guardada la relíquia del sant: un fragment del crani de l'apòstol. Aquesta relíquia va ser donada a la parròquia l'any 1628. A partir d'aquesta data i fent honor a la donació es feren més lluïdes les Completes i els oficis de la diada del sant.
Mentre dura l'ofici, tots els grups festius s'esperen a fora, a la plaça de Sant Pere i, un cop acabat, el seguici es refà i retorna a la plaça del Mercadal. Les colles castelleres, cada any, intenten portar un pilar de quatre des de la porta de la Prioral fins a la porta de l'ajuntament. En aquests moments, a la plaça ja no hi cap ningú més i es fa difícil que el seguici es pugui obrir pas.
Quan la processó acaba, l’alcalde puja al balcó de l’Alcaldia; a la plaça, tothom ja està esperant que hi surti i, amb el seu mocador blanc, doni el senyal perquè s'encengui la tronada. I s'encén la tronada, que serà seguida per un castell de focs.
.png)
.png)
