Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus.
Instants de la festa - L'esclat festiu a Reus, 29/30.
Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat.
Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb
finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org
Anunciar la diada del patró de bon matí, despertant aquells que encara dormen -o que tot just s'han posat a dormir-, forma part de qualsevol tradició festiva. Històricament, la diada de Sant Pere s'encenia una tronada al sortir el sol, per tal de despertar els veïns i veïnes de Reus. Avui, la ciutat és massa gran i el petar d'una tronada a la plaça del Mercadal potser seria insuficient per anunciar la diada del sant a tota la població. Recuperant l'esperit d'aquesta tronada, a començaments dels anys 1990 es va impulsar una nova proposta festiva: el Despertar Reus.
Consisteix en fer una crida a la població perquè tothom dispari un coet de tro des del balcó o terrat de casa seva, a les nou en punt. D'aquesta forma els espetecs arriben a tota la ciutat.
Alguns anys, les associacions de veïns organitzaven enceses de coets al barri i oferien esmorzars populars als assistents. Aquest costum, però, ha anat de baixa. L'altra forma tradicional d'anunciar la festa són les matinades, cercaviles de les colles de grallers que interpreten una tonada tradicional del repertori casteller. Aquest és un costum que s'ha recuperat en els últims anys i que compta amb una nombrosa participació.
Els recorreguts dels grups de grallers abasten principalment el nucli antic de la ciutat. També el Ball de Diables reusenc organitza les seves particulars matinades tronades des de l'any 1994 amb una cercavila al so dels tabals, acompanyada de l'encesa de traques i trons.
El dia continua amb el repic de campanes i la sortida dels gegants. El campanar de Reus obre les seves portes i podem pujar a visitar-lo, únicament aquest dia de Sant Pere. Des d'allà dalt podem observar Reus des d'un punt de vista únic. (segueix...)
Fins ben entrat el segle XX, el migdia de Sant Pere, l'Ajuntament assistia –precedit dels elements festius de la ciutat: la mulassa, els gegants i els nanos- a l'ofici religiós. Aquest costum es va perdre, però es va conservar el fet d'encendre la tronada i, tot seguit, la ballada dels gegants. Fins als anys setanta del segle XX s'enlairaven globus de paper i es disparaven «focs japonesos» –artificis pirotècnics que projecten petites joguines, amb gran satisfacció de la canalla. La pràctica d'enlairar globus, força característica a moltes festes majors, es va perdre per motius de seguretat perquè els globus de paper, amb flama a l'interior, podien provocar incendis en caure.
En l'actualitat, el creixement del seguici festiu, ha convertit el migdia de Sant Pere a la plaça en una exhibició de lluïment de totes les manifestacions festives locals, que s'allarga per espai de dues hores, des de quarts de dotze (la tronada s'encén puntualment per algú convidat per l'alcalde) fins a l'actuació de les colles castelleres.
Aquest és un bon moment per veure els balls característics de cada element del seguici i escoltar les diferents formacions musicals que els acompanyen.
L'ordre d'actuació dels grups és el següent: el basilisc, la víbria, el lleó, el drac, els nanos, la mulassa, els gegants de la ciutat, el Carrasclet, la moixiganga, el ball de Galeres, el ball de Cavallets, el ball de Cercolets, el ball de Prims, el ball de Valencians, el ball de bastons (de l'Esbart Santa Llúcia), la dansa de Mossèn Joan de Vic, el ball de Gitanes, el ball de bastons (de l'Esbart de l'Orfeó Reusenc) i el ball solemne de l'Àliga.
L'exhibició del migdia acaba amb els castells, a càrrec de la colla Xiquets de Reus, i aquests, amb el pilar portat al balcó de l'ajuntament, un costum propi de la majoria d'actuacions castelleres de festa major.
.png)
.png)
