Avui comença una altra edició del Sónar, el festival de música electrònica. El diari Avui en destaca l'accent català, referint-se, suposo, a la major presència de grups musicals del país respecte altres anys. En canvi, si es refereix a l'accent gràfic del nom, caldria discutir-ho. Juraria que a les primeres edicions s'escribia i es pronunciava Sònar, amb l'accent greu, però la influència evident de la llengua veïna va fer que s'acabés anomenant Sónar. Els organitzadors, molt hàbils, ja fa anys que sobre la o del logotip oficial hi col·loquen una ratlla vertical, com fan els estudiants als exàmens de català quan no saben cap a quin cantó s'ha d'inclinar el signe gràfic. Si passa, passa.
El perquè de tot plegat és molt simple. Ja fa anys que la primera institució que hauria de donar exemple al gran públic a l'hora de pronunciar les paraules, em refereixo a TV3, practica una política d'absoluta descurança. És així com dels llavis dels periodistes surten pronúncies com ópera o dólar per referir-se a òpera i dòlar. I això s'enganxa, és clar. Farà quelcom al respecte la Mònica Terribas o està massa ocupada amb fer pujar l'audiència al preu que sigui?
