Tinc el màxim respecte, sincer i sense reserves, per a tots aquells que aquest dies s’han mobilitzat de bona fe en contra del que algun creatiu ha anomenat “Directiva de la vergonya”. Jo hi he votat a favor. I com que no m’agrada tirar la pedra i amagar la mà, i crec que és obligació del polític donar la cara i respondre dels seus actes i dels seus vots, vull explicar-ho a qui vulgui escoltar-ho de bona fe. Perquè han estat dies de tensió, on n’hem hagut d’escoltar de molt grosses. Molt grosses.
Ara bé: no tinc explicació possible pels que creguin que com a país, com a societat, no tenim cap dret a estimular, i forçar si no hi ha alternativa, el retorn al seu país d’origen d’aquells que estiguin il•legalment al nostre territori. Amb qui cregui que tot estranger que arriba a casa nostra té dret a quedar-se, sense condicions, tingui o no tingui feina, no hi ha debat possible sobre les condicions del retorn forçós. És una posició legítima, que no és la meva, ni segons sembla la majoritària a la nostra societat.
Però si acceptem que a qui no està aquí legalment (i el debat de com i quan s’està aquí legalment és un altre) se’l pot fer fora per la força si no marxa voluntàriament, el debat passa a ser com garantim els drets d’aquesta persona en aquesta situació. Els drets a defensar-se, a que no el tractin com a un criminal, a que un jutge controli la seva situació; els drets a una assistència mèdica durant aquest període, a no ser retornat en cap cas al país del que va fugir; el dret a no ser expulsat si està pendent una petició d’asil o de refugi; el dret a que si es tracta d’un menor rebi educació, se’l separi dels demés i se’l tracti com a tal; el dret a garantir que un tutor se’n farà càrrec.
Tot això està prou ben contestat a l’Estat espanyol, i a alguns altres estats europeus. I així seguirà sent després de la Directiva, que és només un text de garanties mínimes. En altres estats, en canvi, poc o res d’això tenia garanties legals. I ara les hem posat. No tantes com en tenim aquí. Però moltes, moltes més de les que han tingut mai. I quan un Estat no les respecti, en la seva llei o a la pràctica, podrà ser condemnat pels tribunals, també pel Tribunal de Justícia Europeu.
I per això, després d’un esforç per arribar al millor text possible en l’actual realitat política europea, he votat que sí. Sense vergonya. Perquè els que treballem en això amb responsabilitat sabem que –com passa tantes vegades- l’alternativa no era un text millor. Era que no hi hagués cap norma nova, i deixéssim les coses com estan. Hi hauria guanyat algú? Només els que no volen més drets pels que avui no en tenen cap.
Per cert, van treure a Catalunya Ràdio un tall de veu teu, en què esmentaves els diferents 'parlaments nacionals'. Lapsus linguae, o és la manera com creus que hem d'anomenar els parlaments dels estats de la Unió? És el Parlament espanyol, o el francès, un 'parlament nacional'?
En argot de política europea e internacionals, els "parlaments nacionals" són els dels Estats, i els regionals els de les regions que conformen els Estats, o sigui que suposo que quan va parlar amb els mitjans de brusselles al parlament o on sigui devia referir-se a això. Vaja, llegint un bloc de l'altre dia quan parla de país parla de Catalunya, no té sentit aquest lio de nació-regió, no?
Ignasi, Fas un bloc excel·lent. Et segueixo cada cop que l'actualitzes. Has fet molt bé en explicar-te per aquesta qüestió, i dir que no t'amagues. Tot i això, aquest vot em produeix decepció, perquè jo sí que la considero una directiva de la vergonya. Suposo que deu ser per discrepàncies ideològiques, però a mi CiU em sol causar molt sovint decepció. Jo sempre dono suport a totes les formacions d'obediència catalana, ja que considero que el poder polític s'ha de quedar al país, i no crec en opcions sucursalistes. No sóc partidari del tripartit, malgrat votar una de les formacions que l'integren. Però em decep molt els suports de CiU al transvasament de l'Ebre, a obres magestuoses, o a directives pròpies de la dreta sociològica. ´ Salu des de l'Ebre, i bon cap de setmana, emigdi
És el Parlament espanyol, o el francès, un 'parlament nacional'?
Fas un bloc excel·lent. Et segueixo cada cop que l'actualitzes. Has fet molt bé en explicar-te per aquesta qüestió, i dir que no t'amagues. Tot i això, aquest vot em produeix decepció, perquè jo sí que la considero una directiva de la vergonya. Suposo que deu ser per discrepàncies ideològiques, però a mi CiU em sol causar molt sovint decepció. Jo sempre dono suport a totes les formacions d'obediència catalana, ja que considero que el poder polític s'ha de quedar al país, i no crec en opcions sucursalistes. No sóc partidari del tripartit, malgrat votar una de les formacions que l'integren. Però em decep molt els suports de CiU al transvasament de l'Ebre, a obres magestuoses, o a directives pròpies de la dreta sociològica. ´
Salu des de l'Ebre, i bon cap de setmana,
emigdi