I és que, quan falti un minut per les dotze de la nit, estarem en ple solstici d'estiu.
Aprofitant la coca de Sant Joan de la feina, penjo aquest apunt sobre un vespre màgic. I és que seixanta segons abans de la mitjanit, canviarem d'estació, deixarem la plujosa i verda primavera per posar-nos a tallar el blat en mànigues de camisa, barret de palla i espardenyes. Començarem a voltar de mas en mas a la recerca de camps per segar. Ai! Somnis de pagès!
Aquest vespre estarem navegant per la nit més màgica de l'any. La més màgica i una de les més místiques. La mitologia de la pura natura més ancestral i primitiva.
Malgrat que la modernor cristiana ha traslladat la festivitat al 23 de juny, uns quants arreplegats ens n'anem de garrotines a un mas boscà. Després, en acabar la festa més nostrada, pot ser que m'en vagi a cercar el sol vers llevant. Sota la bauma, potser, em trobaré amb la part més primitiva i irracional del meu planeta. M'hi trobaré per somniar amb bruixes i màgia, màgia i misteri, misteri burleta d'una virginal i jove natura que no s'atura.
Avui és la nit més curta de l'any, una nit per viure als boscos, als boscos amenaçats pel mal progrés dels facinerosos enrampats!
De tota manera, bones garrotines!
Però, en l'apunt on es marquen les hores, em centro tant sols en la magia del rellotge solar, sense desviacions modernes.
Gràcies per la precisió sobre una nit en la que vam gaudir de debò.