manel-pegagrega |
divendres, 20 de juny de 2008 | 12:38h
Al capítol 22 de Casa Inhòspita pàgs 266 a 276 , fa la seva aparició un nou personatge: el Sr. Bucket, un detectiu de la policia, que jugarà un paper força rellevant en la trama d'alguns episodis de la novel·la.
La extraordinària capacitat d'observació de Dickens es va forjar des del periodisme, els articles dels "Sktetches by Boz", 1831-35, publicats primer a l' "Old Monthly Magazine" i després a l' "Evening Chronicle" són una prova de la seva perquisició sobre una gran varietat d'aspectes i circumstàncies de la vida londinenca. En alguns d'aquests articles esmenta els seus contactes amb la Policia Metropolitana de Londres -anomenda "Scotland Yard", perquè el seu quarter general s'establí en un solar amb aquest topònim-, creada el 1829 per reemplaçar l'antic i desprestigiat cos dels Vigilants.
Fins i tot quan ja era un novel·lista consagrat, Dickens no podia resistir la seva idiosincràsia de reporter, vegeu la crònica publicada el 14 juny de 1851 al "Household World", "On Duty with Inspector Field". Tot sembla indicar que alguns trets del Sr. Bucket els va manllevar, precisament, d'aquest inspector i amic, Mr. Charles Frederick Field.
La extraordinària capacitat d'observació de Dickens es va forjar des del periodisme, els articles dels "Sktetches by Boz", 1831-35, publicats primer a l' "Old Monthly Magazine" i després a l' "Evening Chronicle" són una prova de la seva perquisició sobre una gran varietat d'aspectes i circumstàncies de la vida londinenca. En alguns d'aquests articles esmenta els seus contactes amb la Policia Metropolitana de Londres -anomenda "Scotland Yard", perquè el seu quarter general s'establí en un solar amb aquest topònim-, creada el 1829 per reemplaçar l'antic i desprestigiat cos dels Vigilants.
Fins i tot quan ja era un novel·lista consagrat, Dickens no podia resistir la seva idiosincràsia de reporter, vegeu la crònica publicada el 14 juny de 1851 al "Household World", "On Duty with Inspector Field". Tot sembla indicar que alguns trets del Sr. Bucket els va manllevar, precisament, d'aquest inspector i amic, Mr. Charles Frederick Field.
Només que ara, a més de l'altra traducció i de l'original (una 1ª edició regalada fa més de trenta anys per un amic 'british' d'acreditat llinatge literari; romandries de pedra si et digués qui és. Ens coneguérem de petits, estiuejaven al Moll a la platja de davant l'hotel Sis Pins, on ell va aprendre el català i jo l'anglès) no he vist res que rivalitzi amb la que he de llegir teva amb el monitor perquè he acabat els folis per imprimir-la tota en lletra grossa, ara que pas un calvari amb la vista. Supòs que el meu amic la degué 'adquirir' a la biblioteca del seu pare quan tots dos érem adolescents, i, atès que si jo fos la seva mare o el seu pare voldria escanyar-lo, li he ofert de tornar-la-hi, prèvia fotocòpia). A banda d'aquesta meravella que no coincideix plenament, tu ho has de saber, amb les edicions anotades comercials que circulen en anglès ara mateix, la traducció de Bleak House que m'estic xutant dins les venes és la teva. Ja en poden vendre d'altre material els comerciants del gènere que tu i jo tocam. Els que sabem flairar la mercaderia no hem de menestar que ens facin propaganda de ningú. I no vull apostrofar un traductor acreditat. Però la teva traducció és, de moment, la meva.
Que te la van regalar, i que la vols tornar, després de més de 30 anys!!!
T'has begut l'enteniment?
N’hi hauria per matar-te.
No em cap al cap.
I la hi vull tornar, tot i que ell no m'ha demanat mai tal cosa, perquè si a mi els meus fills em fessin una cosa d'aquestes (i me n'han fetes moltes, per exemple amb la 1ª edició de les O.C. de Salvat-Papasseit, per no parlar-te d'una fa anys introbable edició de la Sececta de les OC d'en Costa, que per casa meva en pasturaven mitja dotzena i ara m'ha quedat rònegta la de l'oncle Sebastià ...). Sé que ell m'agrairà el gest tal com l'agrairia jo.
Te'n passaré una fotocòpia, però l'original ha de tornar a casa seva.
Per cert, entre la data del teu missatge i la de la resposta que llegeixes, ja hi ha hagut un e-mail oferint la restitució esmentada. Sense resposta.
En tot cas em va trair la meva afecció per l'obra, no pas un afany bibliòfil.
T'agraeixo la fotocòpia, Xesca, però només de la pàgina de la portada on consta el títol, el nom de l'autor, un gravat d'en Jo: l'escombracarrers i el peu d'impremta.