antoni.vives |
dissabte, 21 de juny de 2008 | 00:22h
Els que fem política perquè creiem que l'objectiu de la nostra acció és la independència dels Països Catalans, de tots ells, fem de Sant Joan la nostra festa nacional. Aquests dies el país sencer crema. De Perpinyà a Alacant tots celebrem el mateix de la mateixa manera. És bo que ens en fem memòria en dies tan assenyalats, dies de festa, de sentiments deixats anar.
Aquesta és l'hora de recordar per què ens vam comprometre amb aquesta vida que portem. És possible que en condicions normals, en cas que la nació catalana avui fos una nació normal entre les nacions del món, una nació reconeguda, amb estat propi, amb exèrcit propi, amb representació internacional pròpia, amb lleis tan sols tutelades per la Comissió Europea, molts de nosaltres ens haguéssim dedicat a una altra feina. Però no és el cas: per Sant Joan ens comprometem un altre any amb el conjunt de la nació, perquè nosaltres, end diguin irredemptes, ens diguin gent estranya, ens diguin radicals, ens diguin somniatruites, nosaltres som la sal de la pàtria, la sal de la pàtria que volem sencera, lliure, plena i digna. La resta tan sols és un mitjà per assolir l'objectiu.
Caldrà pensar en quina mena d'acció directa ens empesquem per derrotar els nostres enemics. Per eliminar els que no deixen que els mitjans de comunicció nacional arribin a tot el país; per derrotar els que es proposen eliminar el català de la nostra societat; per vèncer els que desitgen veure'ns depauperats i pidolant ajut. El que hem fet fins ara ha servit fins ara, però no més. Ara cal fer una passa cap endavant. Que Sant Joan ens il·lumini!
Aquesta és l'hora de recordar per què ens vam comprometre amb aquesta vida que portem. És possible que en condicions normals, en cas que la nació catalana avui fos una nació normal entre les nacions del món, una nació reconeguda, amb estat propi, amb exèrcit propi, amb representació internacional pròpia, amb lleis tan sols tutelades per la Comissió Europea, molts de nosaltres ens haguéssim dedicat a una altra feina. Però no és el cas: per Sant Joan ens comprometem un altre any amb el conjunt de la nació, perquè nosaltres, end diguin irredemptes, ens diguin gent estranya, ens diguin radicals, ens diguin somniatruites, nosaltres som la sal de la pàtria, la sal de la pàtria que volem sencera, lliure, plena i digna. La resta tan sols és un mitjà per assolir l'objectiu.
Caldrà pensar en quina mena d'acció directa ens empesquem per derrotar els nostres enemics. Per eliminar els que no deixen que els mitjans de comunicció nacional arribin a tot el país; per derrotar els que es proposen eliminar el català de la nostra societat; per vèncer els que desitgen veure'ns depauperats i pidolant ajut. El que hem fet fins ara ha servit fins ara, però no més. Ara cal fer una passa cap endavant. Que Sant Joan ens il·lumini!
I mentre es falte el respecte des els països del Principat i les seves posicions egocentristes catalanistes, no n'hi haura res a fer al respecte.
Doncs els País Valencià no ha estat depenent mai, ni forma part de cap país català ni cap país del Principat de Catalunya, per això és pot considerar una manca de respecte vers al País Valencià que es deu tractar des de la igualitat defugint de l'actual corrent egocentrista catalanista.
Per què voler considerar ara el País Valencià com una entitat menor, colònia o apendix català depenent de Catalunya és retrograd i regressiu i manca de respecte al País Valencià, els seus pobles i les seves gents.
Només és pot fer des de la igualitat on tant munta, munta tant el País Valencià com Catalunya o els països que formen part de l'actual Principat de Catalunya, que aquets si que és poden considerar catalans, parlant amb propietat i de forma adequada i sense faltar a la veritat i a ningú.
Toni ni cas !
El País Valencia no és cap país català, ni els valencians han estat mai considerats com a catalans i només des posicions retrogrades i des de la llunyania i desconeixemnt és pot considerar així.
Tant Catalunya com el País Valencià han estat territoris provençals amb una influència romana important, d'on prové l'acual parla d'una llengua ibera-llatina d'orige provençal.
I voler apropiar-se ara d'aquesta denominació de la llengua i parla de forma egocentrista i de forma exclussiva, excluient i retrogada per banda dels països que han format part del Principat de Catalunya vers als territoris del País Valencià, els seus pobles i les seves gents és del tot incert, contraproduent i negatiu, a més de retrograd.
Toni, ni cas !
Doncs els comtats del Principat de Catalunya no han inventat cap llengua i no són més que un territori més, fills de les llengues provençals llatina dels països occitans en la seva vertent ibera com el mateix País Valencià i les altres provences occitanes d'arrel llatina i en igualitat de condicions.
Toni, ni cas !