La d’ahir va ser per a mi una tarda també plena d’emocions.
Convidat per l’IES La Segarra de Cervera vaig tenir el plaer de participar a la Festa de Fi de curs d’aquell centre tot fent la primera presentació oficial de la meva novel·la juvenil Fi de curs a Bucarest , protagonitzada per alumnes d’aquell institut de Cervera. Tot encaixava, vaja. I abans de començar l’acte, també les meves mans amb el Ramon Mateu, director del centre, amb la Verònica Llarden, del departament de Llengua Catalana i Literatura –que va coordinar la presentació del llibre-, amb la Carme Aiguadé (del mateix departament), amb la Teresa Solé (secretària del centre), a més d’altres persones que també van fer possible la Festa d'ahir. I també va ser un capvespre ple de retrobades molt especials. En primer lloc amb els alumnes de segon de batxillerat que he fet protagonistes de les aventures que tenen lloc en el meu llibre després que fa dos cursos els conegués en una xerrada al centre aleshores dedicada a la novel·la Stòitxkov i Sofia. I també amb el Josep Armengol, el meu primer professor d’institut de Llengua Catalana i Literatura que ara treballa a l’IES La Segarra i que en el seu moment va fer possible una entrevista amb l’escriptor Pere Calders que poc després va generar la relació epistolar que hi vaig mantenir jo fins al punt que Calders m’engrescà a escriure.
Tarda rodona per tant. I l’acte encara havia de començar. Si vols saber com va anar continua llegint…
En una sala interna del centre però amb el cel descobert (detall que s’agraïa en l’esplèndida tarda d’ahir) i amb més de tres-centes persones reunides en aquell espai i en una sala annexa dins l’edifici des d’on es transmetia l’acte a través d’una pantalla gegant, em van acompanyar a la taula central el Joan Valldaura, alcalde de Cervera, el Ramon Mateu, director del centre educatiu i una representant de l’Associació de Mares i Pares.
El primer a intervenir va ser el Ramon Mateu que presentà l’acte i tot seguit em donà la paraula.
Així, i davant d’una munió (formada per pares, mares, alumnes de 4t. d’ESO, de 2n de Batxillerat i de diversos cicles formatius) vaig tenir el plaer de presentar Fi de curs a Bucarest, tot explicant el motiu que em va portar a escollir els alumnes cerverins com a protagonistes i tot desgranant la doble trama narrativa que conté, a més d’altres informacions –com el context històric que hi ha al darrera, la història de Romania, i els valors de l’amistat entre cultures diferents, entre altres aspectes que es troben a la novel·la que aniré esplaiant en futures presentacions.
Vaig explicar que fa molts anys que porto Cervera al cor, vaig donar a conèixer totes les realitats que em lliguen des de fa temps a aquesta població i tot seguit vaig parlar de Romania des de l’admiració per un país tan interessant com desconegut.
En la meva intervenció, però, hi va haver un moment singular. Quan vaig anomenar els noms dels protagonistes del llibre que es trobaven a la sala i que després em van venir a trobar de seguida per tornar a encaixar les mans i compartir unes quantes confidències i somriures.
També amb dos alumnes romanesos que em van agrair molt que donés a conèixer el seu país a través de la novel·la. Abans d’acabar la mitja hora que l’organització de l’acte em concedí vaig donar a conèixer altres singularitats del llibre i vaig subratllar la meva predisposició més absoluta a a presentar-lo en diferents centres de secundària del país.
En fi, que va resultar molt especial per la vinculació de la història escrita amb la població d’origen dels seus protagonistes. En aquest sentit, també vaig llegir un fragment de la novel·la que, per comentaris posteriors que em van arribar, va identificar, i molt, el personatge literari amb el personatge real que aquell dia celebrava la seva graduació de batxillerat. Es pot demanar més?
A continuació intervingué breument la representant de l’AMPA i l’últim a parlar fou l’alcalde de Cervera, Joan Valldaura, que també prové del món de l’Educació. En el seu parlament felicità tots els alumnes que celebraven aquella Festa de Promoció, els desitjà que s’obrissin camí acadèmic i laboral de la millor manera i, la qual cosa vaig trobar d’allò més oportuna, els animà a formar-se allà on sigui, però no a perdre mai el vincle amb la població d’origen. I és que aquest és un dels mals que pateixen moltes poblacions que envien estudiants universitaris a ciutats grans i que ja no els recuperen mai més.
L’acte institucional acabà amb el repartiment respectiu de les orles a cadascun dels alumnes, entre ells, el Bernat Armengol (Bernat Pujol a la novel·la), Raül Montmany (Raül Cabestany), David Sunyer (David Fuster), Aixa Tosal (Aixa Canals), Sandra Cortadellas (Sandra Oliveras), Sergi Dardé (Sergi Escudé), l’Adan Mulet, el Ruben Ortiz, la Mizab Mellah, l’Arantxa Broto, el Catalin (alumne romanès)… i tants d’altres als quals també s’entregà un exemplar de la magnífica revista “El poll del cel” que edita el centre cada final de curs en forma d’anuari i que recull les fotografies de tot l’alumnat i el professorat del centre.
Després hi hagué temps per a més retrobades, com la de l’amic Ramon Armengol i la seva dona, i la Festa acabà al pati del centre amb un berenar d’allò més exquisit.
Abans però vaig rebre un obsequi molt especial per part del centre i el propi director em mostrà fil per randa totes les possibilitats pedagògiques i accions realitzades des del web de l’IES LA Segarra, que us recomano d’allò més.
I encara hi va haver temps perquè des de la complicitat més singular alguns dels meus personatges literaris ewm vinguessin a trobar per convidar-me a un sopar real de celebració de la seva promoció acadèmica.
D’aquesta manera, doncs, Fi de curs a Bucarest (Ed. Baula, 2008) ja ha encetat el cicle de presentacions que continuaran després de l’estiu en diversos centres d’educació secundària i en biblioteques públiques, tal i com acostumo a fer cada vegada que tinc la possibilitat de donar a conèixer una criatura literària.
Gràcies Cervera, gràcies IES La Segarra, gràcies a tots i a
totes els que ahir em vau fer costat i, com no, gràcies també a Romania per ser
com és d’especial.
