Reprenem el fil dels valors republicans assenyalant que, pel liberalisme, el més important és limitar l'esfera pública i ampliar la privada i, en conseqüència, la democràcia liberal -la que tenim des de fa cosa de trenta anys a casa nostra- està pensada per actuar amb ciutadans passius, amb ciutadans poc motivats pels afers públics, per la política. Per gent que no està disposada a participar-hi activament. És així com, amb el temps, s'ha anat construint un sistema polític cada cop més allunyat d'uns ciutadans que es volen mesells i dominats, que obeeixin als "experts", però que no participin en les decisions.
Enfront d'aquesta societat liberal, la comunitat republicana es compon de ciutadans compromesos amb el bé comú, tant a través dels partits polítics com de les organitzacions culturals, veïnals, ....; embarcats en un projecte cooperatiu, el del seu veïnat i la seva societat; i conscients que el progrés social demana l'esforç conjunt de tothom, sense diferències de cap tipus.
En la democràcia liberal, els votants som "consumidors de producte
polític"; en la democràcia republicana, els votants som "controladors
de qualitat" del sistema democràtic. Un paper aquest que demana d'un
ciutadà preparat per exercir-lo, un ciutadà que:
1.- que estigui interessat per la gestió dels afers públics ("política"), 2.- que accepti i assumeixi internament el valor de les regles democràtiques. 3.-
que consideri que la política és una activitat digna, que consisteix en
la presa de decisions col·lectives que afecten les institucions
d'organització social, i que s'orienta a la persecució del bé comú. 4.- que vulgui participa, més o menys activament, en aquesta presa de decisions. 5.-
que es comprometi personalment a perseguir el bé comú en les seves
accions públiques, enteses no només com a accions directament
polítiques, sinó també aquelles que pertanyen a l'associacionisme, als
moviments socials, etc. 6.- que assumeixi certs valors inherents al
republicanisme -altrament anomenat civilisme- com ara l'esperit de
convivència i de tolerància, el respecte de la legalitat, etc.
I
és per aquest motiu que cal tenir una societat que eduqui -més enllà
dels àmbits escolars i infantils- en les virtuts cíviques suara
esmentades. Una educació pública que es dediqui a facilitar l'expressió
de la personalitat de l'individu, del ciutadà. Una educació
republicana, no-dominant, intensament democràtica i que tingui en el
debat i el raonament la seva sòlida base constructiva.
Per un
republicà, el ciutadà ha de tenir opinió pròpia, capacitat d'enraonar,
d'enfilar raons i debatre-les. Sense aquesta capacitat discursiva i
analítica, com veurem en el proper apunt, no hi ha democràcia possible.
El Cubil del Oso:The Bear's Den:La Tanière de l'Ours: Die Höhle des Bären: Lo què de l'ors (lo revirador de la Gene e MesVilaweb semblan se comprene pas. O senti, amic occitan ).
