Si dies enrere TV3 va oferir "L’arbre del penjat" (1959), ahir 8TV va emetre "L’home de l’oest", dos grans westerns per al tram final de la carrera de Gary Cooper. En tots dos Coop interpreta un home que s’ha de desempallegar del seu passat, però si en el primer film el passat és només un record dolorós, en aquest segon el passat es fa present. Un present brutal, en forma d’uns bandits psicopàtics -la seva antiga banda- que apareixen enmig d’enlloc, fantasmagòrics, fora del seu temps. Aquest és un western molt salvatge, amb un paisatge sec i desolat, i on el to el marca l’angoixa del protagonista per escapar d’aquest retorn al passat. Hi ha seqüències tremendes: la baralla ferotge entre Cooper i un dels bandits, la mort de la dona del poble abandonat, la violació de Julie London (fora de camp), i, finalment, la mort buscada d’aquest patriarca embogit, que literalment demana a Cooper que el mati si té coratge. Cooper el mata i s’allunya amb Julie London. Però no hi ha un futur en comú per a ells dos perquè Cooper ja està casat i amb dos fills. El final, doncs, no és feliç: Cooper, que ja era un ciutadà respectable, s’ha tornat a convertir en assassí i Julie London no escaparà al seu destí de corista per tots els poblots de l’oest. Mann dirigeix amb mà mestra, els actors ofereixen interpretacions vibrants i l’oest mai no ha sigut una terra tan àrida, físicament i moralment.
Tens raó, aquesta és una magnífica pel·lícula, i Gary Cooper està al seu nivell habitual. Tanmateix, voldria destacar l'Anthony Mann, un magnífic director de cinema poc conegut avui en dia. Va excel·lir especialment a la dècada dels cinquanta del segle passat dirigint westerns, com Winchester 73, L'home de Laramie, Bend of the river, The far country, Colorado Jim o The thin star, que juntamenr amb la que comentes avui han situat a Mann com un dels més grans directors de westerns de tots els temps, juntament amb John Ford i Sam Peckinpah.